Un 4 de desembre de 1656 neix a Barcelona Antonio de Villarroel Peláez, fill de Francisco, militar castellà destinat a la ciutat, i de l’asturiana Catalina. Seguint l’exemple patern fa la carrera militar, ingressa a l’exèrcit i aviat esdevé capità.

L’any 1697, en el context de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) entre França i la monarquia hispànica, és destinat a defensar Barcelona del setge de Lluís XIV. Tot i la capitulació de la ciutat, després de la guerra és ascendit a mestre de camp.

Amb la mort de Carles II (1700) es manté fidel a Felip V. Així, integrat a l’exèrcit borbònic, quan esclata la Guerra de Successió -sota les ordres del duc d’Orleans- combat a Itàlia (1705-1706) i participa en la presa de Requena, Lleida (1707) i Tortosa (1708), durant la qual és ascendit a tinent general.

L’any 1709, quan els borbònics perden terreny a Europa i França pateix fam per les males collites, el poderós duc d’Orleans conspira per deposar Felip V i repartir-se la corona amb Carles d’Àustria. Descobert, cau en desgràcia, Villarroel perd el seu protector i Felip V mana desterrar-lo. Així, amagat, tement per la seva vida, Villarroel aprofita l’ofensiva de Carles d’Àustria sobre Madrid (1710) per canviar de bàndol.

Al desembre, cobrint el replegament austriacista cap a Catalunya després de les derrotes de Brihuega i Villaviciosa, acaba assetjat amb els seus homes, capitula i és empresonat pels borbònics. A finals de 1711 és alliberat en un intercanvi de presoners amb els austriacistes i torna a Barcelona.

Arran de l’evacuació dels exèrcits imperials i la resistència a ultrança, Villarroel és nomenat general en cap de l’Exèrcit de Catalunya (1713), aixecat “in extremis” per aturar l’avenç borbònic i dirigeix la defensa d’una Barcelona assetjada per un enemic superior. A principis de setembre de 1714, en desacord amb la decisió dels Tres Comuns de continuar resistint el setge ja que no vol enviar els seus homes al que considera un sacrifici inútil, dimiteix del càrrec.

L’11 de setembre de 1714, amb els borbònics a les muralles, torna per encapçalar la darrera càrrega de la cavalleria defensora, moment en què cau ferit. Apressat, mor empresonat a La Corunya el 1726.

Esguard Històric

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada