La bandera negra ja aparèix en la defensa de Gal·lipoli a per part dels Almogavers. Ramon Muntaner l’esmenta en la defensa de la ciutat en el capítol LVII de la seva crònica. En aquest temps simbolitza lluita fins a la fí.
Més tard també es fà servir en la guerra dels segadors i es pot apreciar en l’himne original dels segadors:

“-Ont es vostre capità?
Aont es vostra bandera?
Varen treure´l bon Jesus
Tot cobert ab un vel negre.
-Aquí es nostre capità
aquesta es la nostra bandera.
A les armes, catalans
Qu’ens han declarat la guerra!”
La tornem a trobar als inicis de la guerra de successió quan el 1705 fou issada la bandera a Barcelona, al castell de Montjuïc. A la bandera portava escrit el lema: “Mort o els nostres privilegis conservats” . A cardona també trobem els regiments reclutats com feien ensenya de la bandera negra.
En el setge de Barcelona de 1714 la bandera negra onejà a causa de que ja no quedaven quatribarrades a la ciutat i el seu lema era: “vèncer o morir”. Fins hi tot hores abans de que les tropes borbòniques ocupessin totalment la ciutat els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida a causa del púdrit per simbolitzar la bandera negra.
Més tard (als anys 20) un moviment separatista català s’anomenava: “bandera negra”. Aquest moviment atemptà Alfons XIII. Al final foren fallits i s’anomenaren: “el complot del Garraf”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *