No era fàcil ser una dona sàvia a l’edat mitjana. Conèixer remeis per a la salut i ajudar a néixer infants conferia un poder immens… i la mateixa porció de temor i desconfiança. Al segle xiv existia la figura oficial de cirurgiana reial de la Corona d’Aragó, i se sap que el 1332 ocupava aquest lloc una dona anomenada Cahut. A la mateixa època, una llevadora jueva coneguda com a Bonanada tastava el reconeixement i les pors dels homes més poderosos.

Presó i prestigi

Bonanada era la llevadora de confiança de la reina Elionor de Sicília. I no va dubtar a defensar el seu honor quan el fill de la monarca, el futur rei Joan I, el Caçador, la va fer empresonar acusant-la d’haver assassinat amb algun sortilegi la noia amb qui estava a punt de casar-se. Fins i tot el pare de Joan, Pere el Cerimoniós, es feia creus que el jove pogués creure que una dona, des de València estant, pogués matar-ne una altra que es trobava a l’occitana Besiers. Davant de tal disbarat, el rei li va enviar una carta a Joan on li demanava que alliberés Bonanada i afegia amb ironia que “si açò era veer, no ha rey ne gran senyor al món que no fos mort”.

Canvi d’opinió
Les intervencions dels pares van ser prou convincents, perquè l’infant va rectificar, i fins i tot, la va acceptar més endavant com a llevadora de la seva esposa, Violant de Bar. Tret d’aquest entrebanc, el prestigi que acompanyava Bonanada va ser enorme. Gràcies a l’aval dels monarques catalans, va treballar també per a altres famílies nobles (per exemple, va assistir els parts d’Elionor d’Empúries) i fins i tot va traspassar les fronteres de la Corona d’Aragó.

Veure néixer un rei

També se sap que va fer algun servei a la cort del rei Joan I de Castella, que la hi devia fer anar atret pel seu prestigi. En aquella ocasió, el que ningú no podia saber és que la criatura que va alenar per primer cop en braços de la llevadora valenciana, entre els sospirs de la partera Elionor d’Aragó, seria l’home que acabaria duent al cap la Corona d’Aragó. Sí, Bonanada, la llevadora preferida dels reis catalans, va ajudar a néixer el futur rei Ferran d’Antequera.

Font: Sàpiens

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada