Catalunya ha de ser nacionalista o no serà. 

El nacionalisme fa més d’un segle que vol la llibertat per Catalunya. Aquest desig per la llibertat del nostre país començà per part dels joves i altres petites agrupacions aixoplugades sota la Unió Catalanista el 1891. 
Aquest anhel per la llibertat es va iniciar dintre d’una ideologia difusa i poc clara, però dirigida per una màxima estima i amor per la terra i el mateix país. 

Aquests són els nostres orígens, venim del Catalanisme d’Almirall, però ara demanem molt més. Som catalanistes, com ell, però anem molt més enllà. Volem que Catalunya torni a ser el que un dia va ser, volem la independència del nostre país, som patriotes i faríem el que fos per la nostra terra, com vàrem fer els irlandesos en aquell alçament de Pasqua. 

Catalunya ens ha donat una llengua centenària, de trobadors i poetes, una terra preciosa amb costa i muntanya, una manera de ser que considerem nostra i un indret on tornar poder anomenar casa.

Com a patriotes, defensem que Catalunya ha de ser nacionalista. Un nacionalisme que vagi de l’individu a l’estat, que respecti i conservi l’ésser de l’individu, de la família, del municipi, de la comarca i de la nació. Volem un nacionalisme plenament democràtic.

Per això som nacionalistes. No volem la independència per a ser un país multicultural. Volem una Catalunya independent que recuperi la nostra llengua, les nostres tradicions, les nostres institucions, i que preservi la nostra manera de ser i de viure, que és, òbviament única d’entre les altres cultures del món. 

Rebutjem la dissolució i venda de la nostra terra, disfressada amb boniques paraules com “intercultural”, “multicultural”, “plurilingüe”… 

Volem una Catalunya Catalana, defensem-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada