Commemoració del Pacte dels Vigatans

Després que el 1702 es proclamés Felip V com a rei de la Monarquia hispànica i estant-hi en desacord diversos territoris, entre ells Catalunya, Anglaterra, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac, el 1703 aquests van proclamar Carles III d’Àustria com a monarca.

El Pacte dels Vigatans

L’abril de 1705 el virrei de Barcelona demana que totes les vegueries jurin fidelitat al nou rei, Felip V, però el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs anima a la convocatòria de reunió a la Companyia d’Osona, també coneguts com Els Vigatans. La Companyia d’Osona fou una unitat paramilitar creada per una colla de Miquelets. Als seus inicis van lluitar contra les tropes franceses que entraven a Catalunya, però durant la Guerra de Successió es van convertir en defensors de Carles III. El Pacte dels Vigatans, és un document segellat per diversos partidaris de Carles d’Àustria que tenien en comú ser de la petita noblesa i pagesos benestants de la comarca de Vic, i haver-hi comandat tropes de miquelets en la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) contra França.

Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), 17 de maig de 1705, diversos membres de La Companyia d’Osona -coneguda popularment com Els Vigatans– es reuneixen a l’ermita de Sant Sebastià per atorgar poders i comissionar a Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d’aliança amb el Regne d’Anglaterra.

Aquest acord era la resposta a la pressió del virrei hispànic Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, un element de l’oligarquia latifundista castellana que, assabentat de la repulsió que causava el Borbó en la societat catalana, pretenia que les elits del país li juressin públicament fidelitat. Velasco havia construït un estat policial i repressiu que generava un fort rebuig.

En aquest Pacte es proposava a Anglaterra que facilitessin ajuda militar contra Felip V de Castella i que respectessin les lleis i constitucions catalanes; a canvi, els catalans favorables a Carles III d’Àustria, lluitarien contra Felip V de Castella i facilitarien el desembarcament de l’exèrcit aliat en la costa catalana i farien una aportació important d’homes experts en la guerra guerrejada.

Va ser Llorenç Tomàs i Costa, rector del poble, qui va impulsar aquesta reunió, que va portar que els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera es reunissin a Gènova amb Mitford Crowe -comissionat plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra- per a signar el Tractat de Gènova el 20 de juny del 1705.

Text del Pacte* segellat entre els dirigents vigatans pel qual entregaven poders a les persones comissionades per tal de signar un Tractat d’Aliança amb Anglaterra:

“NºIV Poder y Facultad para Tratar y Convenir, en nombre de los Catalanes, con el Ille Mitford Crow, Enviado Extraordinario de la Reyna de Inglaterra, en Genova.
Nosotros los abaxo escritos, damos, y otorgamos amplio Poder y Facultad al Noble D. Antonio Peguéra y de Aimeríc, y al Dr. en ambos Derechos Domingo Peréra, para que en nuestro nombre firmen, prometan, y asseguren, baxo nuestra Palabra de Honor, con obligacion de nuestras Personas y Bienes, los TRATADOS, ó TRATADO, que segun sus Poderes, el Ille Sr. Mitford Crow, Enviado de la Magd de la Reyna de Inglaterra en Genova tenga Poder y Facultad para firmar, prometer, y assegurar : por los motivos, causas, y razones, que segun nuestro consentimiento y beneplacito diran los dichos Sres de palabra : paraque se les dé entera fé y credito, á los dos juntos, ó a uno solo, que se hallare en Genova, ó en otro qualquier Lugar donde se hallare el dicho Ille Sr. Mitford Crow, ó otro qualquier Ministro de la Magd, de la Reyna de Inglaterra : Lo que firmamos y prometemos de buena fe; estando para este efecto juntos; En la Parrochia de Sta Eulalia, del Obispado y Veguerio de la Ciudad de Vique; a 17 de Mayo, de 1705.

Carlos de Regás y Cavalleria
Antonio Puig y Sorriba
Doctor José Antonio Marti
José Moragues
Jaime Puig de Perafita
Francisco Puig y Sorribas
Antonio Cortada
Francisco Maciá Bac de Roda”

Però la traïció anglesa fa que el 1713, a Utrecht, el Pacte dels Vigatans i el Tractat de Gènova esdevinguin paper mullat i la nació catalana desaparegui del mapa dels Estats. La historiografia espanyola s’ha entestat a minimitzar la representativitat dels vigatans. En el seu tradicional estil ridículament negacionista i dogmàtic s’hi refereix com “un grupo de malhechores” que únicament es representaven a ells. Però la realitat revela que aquell pacte va impulsar un tractat internacional entre Catalunya i Anglaterra –Gènova (1705)– que va tenir un pes decisiu en el desenvolupament del conflicte de Successió. I revela, també, que el primer Borbó espanyol i el seu il·lustríssim cos diplomàtic van haver de regalar Gibraltar i Menorca als anglesos –Utrecht (1713)– per ofegar un acord internacional que havien signat uns simples “malhechores” catalans.

-El promotor del Pacte va ser Llorenç Tomàs i Costa 

La Seu d’Urgell, 1660 – Viena, 1737
Vicari. Va ocupar diversos càrrecs al bisbat de Vic i Solsona. Durant la Guerra de Successió va ser membre de la Junta Eclesiàstica de Catalunya i canceller de Catalunya. Enterrat a la capella del Roser de l’església de Sant Domènec a la Seu d’Urgell.
Va ser el promotor de la reunió a l’ermita de Sant Sebastià el 17 de maig de 1705, que portaria el Pacte de Gènova, inici de l’aixecament de Catalunya contra Felip V i l’acceptació de Carles III com a sobirà dels catalans després que jurés respectar i fer complir les Constitucions catalanes.

Els comissionats per signar el Pacte de Gènova, Antoni de Peguera i Domènec Perera.
-Antoni de Peguera i d’Aimeric
Barcelona, 1682 – València, 1707
Polític, militar i escriptor català. Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Fill de Guerau de Peguera i de Berardo, primer marquès de Foix i senyor de Torrelles. Membre fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona l’any 1700, amb el seu germà Josep Francesc. Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
-L’any 1704, junt amb Jordi de Hessen-Darmstadt, pretén lliurar Barcelona al rei Carles III. al no reixir a l’intent, fuig de Barcelona i passa a Viena on gestiona amb l’ambaixador anglès el pacte anglo-català que acabarà en el Pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, participant-hi, junt amb Domènec Perera, com a comissionat del Pacte dels Vigatans.
El setembre de l’any 1705 participa en l’atac de les forces austriacistes a Barcelona. En entrar a la Ciutat, Carles III el nomena Coronel del nou Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, al capdavant del qual participa en la defensa de Barcelona en el setge de 1706. Posteriorment lluita a Aragó, on és ferit i marxa a València. Mor l’any 1707.

-Domènec Perera
S. XVII – Barcelona, 1706
Diplomàtic, advocat i militar. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. El 1704, acompanyat d’Antoni de Peguera i d’Aimeric, es reuneix a Gènova amb l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra -Mitford Crowe- per acordar les bases del pacte anglo-català durant la Guerra de Successió. Torna d’amagat a Vic per prendre contacte amb el grup dels Vigatans i exposar les condicions dels anglesos –el compromís dels Vigatans d’aixecar 6.000 homes, que seran armats pels aliats, per facilitar el desembarcament, a canvi de què Anglaterra defensés les constitucions catalanes i subministrés tropes- per tancar el tractat de col·laboració.
Participa en el Pacte de Gènova de 1705 i torna a Barcelona acompanyant l’arxiduc Carles, el qual desembarcà a Altea. Des d’allí, marxa a Vic per entregar als Vigatans una carta del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt.
Participa en la presa de Barcelona per Carles III. Mort en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706.

Els vuit signants del Pacte varen ser:

-Antoni de Cortada i Pastors
Manlleu, S.XVII – Manlleu, 1714
Militar i polític. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes Noble propietari, hereu del patrimoni Cortada de Manlleu. Va participar en les Corts del 1701. Juntament amb Carles de Regàs eren els principals aristòcrates de Manlleu.

Va participar en el combat del Congost d’Aiguafreda a l’estiu de 1705, on tropes de fusellers de muntanya –miquelets- sota el comandament de diversos signants del Pacte dels Vigatans van derrotar les forces borbòniques. Posteriorment participa en l’atac a Barcelona per facilitar el desembarcament de les tropes aliades i el setembre comanda les tropes que van a Girona per obtenir l’obediència de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.
El setembre del 1713, signat el Tractat d’Utrecht, es lliura a les tropes borbòniques.

-Francesc Macià i Ambert -Bac de Roda-
Sant Pere de Roda, maig de 1658 – Vic, novembre 1713
Militar, Coronel de fusellers de muntanya -miquelets-. Participa en el combat del Congost. El març del 1706, amb el seu regiment, patrulla per la frontera d’Aragó. Quan els borbònics ataquen Barcelona es dirigeix a defensar la Ciutat on, el 7 d’abril, les seves tropes trenquen la trinxera borbònica aixecada a l’altura de Santa Madrona per aïllar Montjuïc de la Ciutat.
El 1709 dirigeix diversos combats per retenir els francesos provinents de l’Empordà, i manté actiu el front de l’interior del País. El 1713 quan la Generalitat decideix continuar la guerra, es posa al seu servei i va a Osona a reclutar un regiment.
Bac de Roda tornà al mas Colom, però Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, antic amic seu, el delata. Fet presoner, fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.

-Jaume Puig i Beuló -Jaume Puig de Perafita-
Perafita, abril de 1638 – Barcelona ,11 de setembre de 1714
Militar. Capità de fusellers de la Companyia d’Osona, juntament amb els seus fills Antoni i Francesc, s’enfrontà a les tropes franceses en la Guerra dels Nou Anys (1688-1697)
Participa activament en el front de l’Empordà. El l’11 de setembre de 1714, amb setanta-sis anys, cau a la barricada del Pla de Palau en la defensa de Barcelona.

-Antoni Puig i Sorribes
Perafita, 1666 – Desconegut, S. XVIII
Militar i polític. Fill de Jaume Puig i Beuló. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. En la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) lluita amb la Companyia d’Osona, capitanejada pel seu pare. Combat en el setge de Barcelona de 1706 dins les Reials Guàrdies Catalanes, el 21 d’abril cau greument ferit. Un cop recuperat, l’octubre d’aquell mateix any, participa en la presa de Borja.
Participa en la segona expedició aliada de Madrid, en la Batalla d’Almenar i la de Monte Torrero, tenint un paper rellevant en aquesta darrera batalla. Després d’ocupar Madrid durant dos mesos, combat a les batalles de Brihuega i Villaviciosa.
Amb la decisió de guerra a ultrança, s’incorpora a les forces de l’exterior a les ordres del Marques de Poal com a Oficial agregat de la Plana Major.
El 13 d’agost de 1714 participa en la batalla de Talamanca, a les ordres del Marqués de Poal, que és l’última victòria dels exèrcits catalans. Després de la batalla no es tenen notícies seves.

-Francesc Puig i Sorribes
Perafita, 1662 – Berga, juny de 1713
Militar i polític. Fill de Jaume Puig i Beuló. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. En la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) lluita amb la Companyia d’Osona, capitanejada pel seu pare. Combat en el setge de Barcelona de 1706 dins les Reials Guàrdies Catalanes, on amb un centenar de soldats del Regiment de Reials Guàrdies juntament amb el tinent coronel Antoni de Meca, aconseguiren frenar l’atac de les tropes borbòniques al castell de Montjuïc. Participa, principis de setembre en l’expedició cap a Girona per obtenir la rendició de la ciutat i l’obediència a Carles III.
L’any 1712 és nomenat governador de la vila i el castell de Berga, manté el càrrec de governador fins a la seva mort, assassinat a mans dels borbònics, el 28 de juny de 1713. Enterrat a Vic.

-Josep Moragues i Mas
Sant Hilari Sacalm, 1669 – Barcelona, 27 de març de 1715
Militar. General de batalla. Participa en la Guerra dels Nou Anys com oficial de la Companyia d’Osona. Coronel de cavalleria de 1705 fins a 1707, any en què és nomenat General de Batalla. Comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat -fortalesa militar a la Seu d’Urgell- que protegia la frontera amb França.
El setembre de 1713 rendeix Castellciutat als borbons. S’incorpora de nou a la lluita a les ordres d’Antoni Desvalls –Marques del Poal-, comandant en cap de les tropes catalanes fora de Barcelona, que tenia com a base la fortalesa de Cardona per atacar les tropes borbòniques a fi d’alleugerir el setge de Barcelona. El maig de 1714 intenta, sense èxit, bloquejar Castellciutat.
El 18 de setembre del 1714 capitula la fortalesa de Cardona, i es retira amb la seva família a Sort. Acusat de conspiració, intentà embarcar-se cap a Mallorca, lliure de l’ocupació borbònica. Un cop pres, és jutjat en un procés sumaríssim, torturat i executat el dia 27 de març de 1715.

-Josep Anton Martí
Vic, S. XVII – Desconegut
Notari i militar. General de batalla. El 1705 participa en l’expedició a Girona de per obtenir-ne la rendició i en l’atac de les forces austriacistes a Barcelona. A partir de l’any 1705 participa en diferents accions com a Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. Lluita en la presa de Borja i de Concas, i en l’atac a La Guàrdia. Participa en l’atac a Morella l’any 1710. Ja com a General de batalla, fora de les Reial Guàrdies Catalanes és nomenat Comandant en Cap de la Infanteria, i participa en la defensa de Barcelona.
El 13 de juliol de 1714 com a comandant general de l’ala dreta, participa en l’atac a la primera paral·lela, on en caure del cavall ha de ser rescatat. Aquella nit deserta passant al bàndol borbònic.
El 1719, serveix com Tinent Coronel al Regiment d’Infanteria “Barcelona” de Felip V.

-Carles de Regàs i Cavalleria
Mas Cavalleria de Manlleu, S. XVII – Desconegut.
Militar i polític. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. El 1705 participa en l’expedició a Girona de per obtenir-ne la rendició. L’any 1706 participa en l’expedició a l’Aragó i en la presa de Manlleu.
A partir de l’any 1707, fins al 1710, és comissionat per Carles III per mobilitzar voluntaris a l’Empordà, Olot, Garrotxa i a l’Empordà i a alçar regiments d’infanteria. L’any 1713 s’acull a l’oferiment d’indult, abandona la lluita i es retira a Vic.

En l’actualitat la commemoració es celebra un dissabte de maig. A 2/4 de 7 de la tarda, es puja caminant des de la plaça de la Rectoria de Santa Eulàlia de Riuprimer fins a l’ermita de Sant Sebastià. Té lloc el lliurament dels Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià.
Seguidament, s’encendrà la Flama del Pacte dels Vigatans que es mantindrà encesa fins al 10 de setembre a la Marxa dels Vigatans, i començarà una baixada de torxes fins a la pedra de l’estelada de Santa Eulàlia de Riuprimer.
El 2005 es van celebrar els 300 anys del Pacte dels Vigatans amb la intenció d’homenatjar als valerosos Vigatans que van signar i tirar endavant el pacte a favor de Carles III.

Per això, la nit del 10 de setembre es fa la Marxa dels Vigatans en la que se simbolitza la crema del Decret de Nova Planta a Vic. D’aquesta manera s’agafa la flama encesa que hi ha a la plaça de la Rectoria, situada davant l’ermita de Sant Sebastià de Sentfores, la “Flama del Pacte dels Vigatans”, que serà portada per les columnes cap a Vic on s’hi celebren diversos homenatges i es continua la marxa pel nucli antic de la ciutat. A més, es llueixen penons amb els noms dels Vigatans signants del pacte.
Totes les activitats són organitzades per diverses entitats culturals del territori i per la major part dels ajuntaments de la comarca d’Osona.

Finalitat l’apunt històric de la Commemoració del Pacte del Vigatans s’ha llegit un fragment de La Batalla i tot seguit hem cantat Els Segadors.

CLARORS D’ALBA
La rella ha remogut la terra erma i els sembradors llancen la llavor redemptora.
Lentament es va fent el camí.
I ara un, ara l’altre, van sumant-se els patriotes a l’exèrcit alliberador.

La paraula ja s’ha dit: acció, no precipitació. Fermesa i esperança, que tota cosa és difícil en començar-la.
Anem avançant en la via santa, inexorablement victoriosa.

En el silenci el nostre fervor aixecarà onades. Heu capit la immensa valor revolucionària que tenia cada un de vosaltres, patriotes?
Doncs que cada un faci el que li pertany.
Ara la responsabilitat de la sort de la Pàtria és de cada un de nosaltres.
Cada un la seva feina; cada un ferm en el seu lloc.
No cal impacientar-se; massa que vagarà exercir la màxima energia.

Hem obtingut ja una victòria.
Hem esborrat unes paraules inútils: «El catalanisme que mai ha treballat a l’ombra.»

En la quietud i en el silenci, sota el parpelleig de l’estelada farem la nostra obra.
I un dia vindrà que les nostres ànimes esguardaran ansioses els raigs rogencs de l’albada.
Aquell dia donarem l’adéu-siau a una pila de coses en les quals Catalunya s’ha intoxicat.
Dia gloriós en què els patriotes ens llevarem les gorres militars i caurem de genolls en albirar a les muntanyes el flameig de la primera foguera i el primer terròs xop de sang!

Trencarem un empatx de «seny»; però Catalunya serà Catalunya per sempre.

Amunt els cors, joves legionaris de l’eterna Catalunya!

Daniel Cardona i Civit
La Batalla (1923)

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *