Avui els nostres cors estan dividits entre l’orgull i la vergonya, entre l’alegria i la tristor, i les nostres llàgrimes de joia es barregen amb les de pena. El diumenge 1 d’octubre de 2017, el poble de Catalunya per fi va poder expressar la seva voluntat mitjançant un Referèndum que estàvem esperant ansiosament de feia temps, però el joc brut de l’Estat Espanyol i la seva por a perdre Catalunya van convertir una jornada que hauria d’haver sigut pacífica en un horror de violència i violació dels drets més bàsics de qualsevol societat mínimament civilitzada.


Catalunya porta més de 300 anys sotmesa a l’espoli i persecució de la seva cultura i llengua per part d’Espanya, però som un poble guerrer i mai ha aconseguit destruir el nostre esperit de llibertat. No ho van fer el 1714 quan ens van obligar per les armes, ni Franco en 40 anys de dictadura. Sempre hem lluitat, inclús sabent que no ens en podríem sortir; tots tenim a grans patriotes al nostre record que s’han deixat la pell perquè la nostra generació sigui lliure i pròspera. I no parlo només de personatges com el General Moragues, Josep Dencàs, Rafael Casanova… Parlo de besavis, avis (d’amics i propis) que han sigut empresonats, afusellats o morts al camp de batalla per gent que portava la catalanofòbia a la sang. Hi ha milers i milers de memòries a les que cal homenatjar cada dia de les nostres vides, i ahir tots nosaltres vam sortir als carrers d’aquest petit però grandíssim país a lluitar per la nostra llibertat i en contra de les forces d’ocupació.


Absolutament TOTS els membres del Moviment Identitari Català vam formar part dels CDR repartits arreu de Catalunya amb la missió de protegir els col·legis electorals, el material electoral i a tothom qui volgués exercir el seu dret a vot independentment del que volguessin votar. Alguns de nosaltres vam tenir la sort de no haver d’enfrontar-nos amb les forces d’ocupació espanyoles, però d’altres érem a primera línia mentre les seves porres i escuts ens colpejaven violentament.


El diumenge 1 d’octubre de 2017, no érem ni identitaris, ni cupaires, ni comunistes, ni anarquistes, ni d’esquerres ni de dretes. Ahir érem catalans maltractats per una Espanya que MAI ens ha estimat, a la que només hem interessat per ser la seva guardiola i que sempre ha intentat destruir-nos. Doncs bé, des del Moviment Identitari Català condemnem les accions i decisions d’ahir (tant polítiques com policials) de l’Estat Espanyol, Policia Nacional i Guàrdia Civil, i exigim que els responsables paguin amb escreix tot el mal que van causar ahir.


Per altra banda volem agrair enormement (i crec que no hi ha paraules suficients per expressar-ho) les actuacions dels Mossos d’Esquadra i els cos de Bombers. Mai oblidarem les facilitats donades perquè tothom pogués votar amb la major normalitat possible i, en molts casos, interposant-se jugant-se el físic entre la policia espanyola i nosaltres per protegir-nos. Moltíssimes gràcies, us devem moltíssim.

Els catalans som i serem sempre un poble lluitador, i el Moviment Identitari Català SEMPRE serà a primera línia de combat quan calgui, tot i les dificultats que alguns ens posen per poder expressarnos.

VISCA EL MIC, I VISCA LA TERRA LLIURE!!

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *