De fa uns dies ençà, circula un vídeo per les xarxes en el que es veu a un grup de persones increpant i insultant a un altre grup, en una manifestació independentista. La meva sorpresa és majúscula quan veig que el titular del vídeo és una cosa semblant a «Nazis catalans expulsats d’una manifestació independentista» i que els suposats «nazis» són tots amics meus. Em dol moltíssim llegir els comentaris de la gent, els insults i les faltes de respecte cap a uns nois que, el seu únic delicte ha sigut alçar unes banderes amb l’au Fènix i la bandera de Sant Jordi. Em sap molt de greu veure a alguns dient que «aquests putos nazis s’han apropiat de símbols que no són seus», i no puc entendre com saben sense més proves que una suposada estètica que la seva opinió sobre la vida passa per un «Siegh Heil». A més, els símbols catalans són i seran sempre de TOTS els catalans.
«L’identitarisme és una màscara del feixisme», llegeixo una mica més avall, i no puc evitar pensar en que «Generación Identitaria» porten com a emblema la Lambda espartana, de la mateixa manera que alguns identitaris catalans l’hem fet nostra per representar la valentia d’un poble orgullós de les seves arrels, la seva gent i les seves costums. El problema dels símbols no és el seu origen, en moltes ocasions, sinó l’ús que se’n fa i a on vols arribar amb ell, i poso l’exemple de la falç i el martell comunista. Podem jutjar a tots els que l’empunyen perquè uns quants eixelebrats la utilitzin mentre cremen contenidors o agredeixen a la policia als carrers? Podem jutjar als independentistes perquè alguns alcin l’estelada mentre cremen banderes espanyoles?
Jo aquell dia no vaig poder assistir a la manifestació, i d’haver-ho fet, m’hagués vist al mig d’aquesta vergonyant escena, i els hagués dit als increpadors que es deixin de tòpics i de ments tancades; els hagués convidat a assistir als nostres actes en honor a grans lluitadors de Catalunya, a les nostres trobades de germanor… I així coneixerien a un col·lectiu que intenta allunyar-se de la imatge de xenòfob sense cervell, de l’homòfob insensible o del supremacista racial. Som molts els que intentem fer veure a la gent que no som identitaris excloents, ans el contrari. Dins els nostres simpatitzants tenim homosexuals, gais, gent d’altres races i cada cop més persones entenen que la única cosa que desitgem és una Catalunya sobirana i lliure del maleït Estat Espanyol. ELL ÉS L’ENEMIC, NO NOSALTRES!
Cada cop són més les coses que ens uneixen i menys les que ens separen. Deixem de banda «l’extrema dreta» i «l’extrema esquerra», dos conceptes ja desfasats i pejoratius que només aporten més divisió. Als «ANTIFAS» us demano que feu honor al vostre nom i no actueu com el que voleu eliminar, perquè no hi ha res més feixista que no tolerar (ni tan sols deixar existir) allò que no s’escau amb les vostres idees. I a la resta de la gent m’agradaria que ens coneguessin i valoressin pels nostres actes, no per la nostra imatge i mala reputació. No nego que el «33» i el «Catalunya Catalana» puguin haver sigut utilitzats en ocasions per crear un sentiment excloent i per col·lectius que promovien ideologies nocives, però nosaltres hem recuperat alguns símbols per netejar-los de la mala fama i fer-los brillar com es mereixen.

Sé del cert que molts no comprareu aquest discurs, i no és la meva intenció. És normal que hi hagi desconfiança, i la idea de que «tot això són paraules buides per tapar el discurs xenòfob i feixista» la tindreu molts de vosaltres; i ho entenc. «El movimiento se demuestra andando», diuen alguns, i això és el que pretenem fer: moure’ns. Per això us demano una treva. Ara mateix no és moment de baralles entre nosaltres, i menys encara per teories sense fonament. El moviment identitari (almenys al que jo hi formo part i al que aspiro) està canviant i creixent, i en un futur podrem discutir sobre com hem de construir la República Catalana, i ho farem des del diàleg i l’entesa, perquè ja veureu com en temes com la immigració no som tan radicals com ens pinten.
Tinc molt clar que a tot arreu hi ha gent conflictiva, més radical i que no saben posar límits a les seves paraules o actes, però us puc assegurar que els que estem movent tot això intentem asserenar les coses i buscar pactes i enteses. Només demanem una mica de temps i paciència.

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter

2 thoughts on “Comunicat Identitari

  1. Totalment D acord amb l escrit són molt bona gent i grans patriotes i el que no en cregui que ho comprovi ell mateix assistint als actes de cada mes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *