Durant les festes de Pasqua, en moltes localitats del Principat de Catalunya (especialment al Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l’Ebre) i també d’Andorra, es formen colles de joves que recorren els carrers i masies del poble, cantant cançons de caire religiós i festiu i d’al·lusió a les persones de la casa i a l’obsequi que esperen rebre d’aquestes. L’obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s’anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s’anomenen Goigs del Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l’actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.
Cantada de caramelles
Arreu del país
El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l’inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s’omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.