Any rere any, la Festa de la Llana i Casament a Pagès rememora com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.


La Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès és una festa que la vila de Ripoll (Ripollès) celebra any rere any el cap de setmana posterior a la festa major de Sant Eudald,que s’escau el dia 11 de maig. La Festa de la Llana i Casament a Pagès es pot definir com la festa més tradicional de Ripoll. Es tracta d’un casament que d’una banda s’hi recrea l’enllaç religiós entre l’hereu i la pubilla de dues cases benestants. El casament es celebra al Monestir de Santa Maria de Ripoll. L’altra part de la festa, de fet la primera que es va idear, és una demostració de com s’esquilaven antigament les ovelles amb tisores, juntament amb altres oficis tradicionals relacionats amb el món de la llana. A més, en el curs de la celebració hi ha un concurs amb maquinària actual, on es proclama el campió de Catalunya d’esquilar ovelles. La festa és un símbol de la vida rural que genera una imatge concreta sobre un poble de muntanya.

El Casament a Pagès

El Casament a Pagès és acte festiu i una cerimònia religiosa d’una parella de nuvis que celebren el seu enllaç engalanats amb vestits tradicionals. Recorren els carrers de Ripoll en comitiva i tenen dos punts de trobada importants: la casa pairal, on es fa la petició de mà de la núvia, i el Monestir de Santa Maria de Ripoll, on se celebra el sagrament del matrimoni. El Casament a Pagès comença pels volts de les vuit del matí, quan el sastre arriba a la casa del nuvi i el vesteix. La núvia marxa a la perruqueria on la pentinen, la maquillen i la comencen a vestir fins que arriba el sastre que acaba de retocar la seva imatge.
La comitiva del nuvi surt de la casa familiar a 2/4 d’11, muntat sobre un matxo, per arribar a la casa pairal on l’espera la núvia. Mentre el padrí llegeixi el vers, a l’exterior del mas té lloc un espectacle parateatral i entremaliat, conegut com a La Petició.

Nuvi i núvia es dirigeixen puntualment cap al monestir, on té lloc l’ofici religiós, presidit pel rector del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll. La cerimònia compta amb la participació de nombroses personalitats del país que acudeixen a l’acte com a padrins de noces i de multitud de veïns i visitants. Un cop acabat l’enllaç, l’organització ofereix a la parella de nuvis el ball de l’Espunyolet.

Mentre a dins del monestir se celebra el casament, a l’exterior té lloc una ballada de gegants, balls tradicionals i l’exhibició d’un grup de falcons. Quan s’acaba la cerimònia religiosa, els gegants de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ballen per a la parella, que, alhora, també han de protagonitzar el Ball del Roser.

Acabada la festa, els nuvis es dirigeixen a l’ajuntament, on són rebuts per les autoritats, surten a la balconada i reben dels tonedors un matalàs de matrimoni confeccionat amb la primera llana de les ovelles, acabada d’esquilar. Els assistents poden degustar la tradicional coca i llonganissa, i el típic porró de vi.

La Festa de la Llana

La Festa de la Llana va ser creada l’any 1967 pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Ripoll amb la idea de mostrar les tasques que els pastors feien durant l’època de la tosa, el moment de canviar la pell a les ovelles i xais, una tasca que es fa amb l’objectiu que no pateixin tant a l’estiu.

Un ramat de 200 ovelles surt de l’Hostal de Rama en direcció a Ripoll a les 9 del matí. Quan hi arriba, tenen lloc les tradicionals mostres d’oficis del ram de la llana: tosa amb tisora a càrrec de pastors de tota la vida -i, per això mateix, d’edat força avançada-, de matalassers i de filadores amb fus.

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *