Per què el dia dels Innocents es pengen llufes a l’esquena?

La celebració és una amalgama de tradicions populars, romanes i cristianes.

Les llufes són dones encantades que viuen amagades a les muntanyes i als boscos del nostre país, responsables, entre altres fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem en aquests paratges.  La seva aparença és incerta, volàtil, indefinida. De naturalesa enginyosa, a aquests éssers els agrada de tant en tant fotre el pèl als incauts, als càndids, sobretot a l’entorn de l’acabament de l’any.

El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, és una jornada que tradicionalment s’ha celebrat fent innocentades o entremaliadures a familiars, amics i coneguts. Són actes sense malícia, només acceptats socialment un dia com aquest.

La broma més comuna és penjar una llufa (un tros de paper en forma de ninot) a l’esquena d’algú sense que se n’adoni, sobretot als nens. Però també hi ha qui fa telefonades anunciant catàstrofes inexistents, escampa bombes fètides a llocs públics o aboca detergent a les fonts de carrers i places. Fins i tot els mitjans de comunicació –sobretot la premsa escrita– en fan alguna que els lectors esperen descobrir.

Motiu

La festa dels Sants Innocents se celebra el dia 28 de desembre perquè és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts a mans d’Herodes com les primeres víctimes del cristianisme (vegeu l’apartat d’orígens).

La relació entre les bromes generalitzades d’aquest dia i la història dels infants s’estableix a partir de les enganyifes que van haver d’inventar els pares per protegir els seus infants i allunyar-los dels perseguidors que venien de part d’Herodes.

Orígens

Els orígens de la celebració dels Sants Innocents són diversos. D’una banda, la festa té un vessant pagà relacionat amb les festes que els romans dedicaven a Saturn: les saturnianes. Durant aquells dies els esclaus tenien més llibertat, la qual cosa els permetia de fer-se bromes de tota classe. En termes generals, la celebració forma part del grup de festes d’inversió i transgressió de l’hivern que comencen amb els Nicolaus i culminen per Carnaval.

El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents. Més concretament, recorda el dia en què el rei Herodes va ordenar de matar tots els nens de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. La cultura popular ha canviat aquest passatge macabre i ha convertit en «innocents» tots els ingenus que duen penjada una llufa a l’esquena i no se n’adonen o tots els qui es creuen les contalles que els expliquen el 28 de desembre.senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *