Daniel Cardona, afirmà unes paraules, la reflexió sobre les quals, ens pot ajudar a captenir l’enorme transcendència dels nostres plantejaments nacionalistes com a moviment identitari; “el nacionalisme conserva el contingut espiritual i humà de tot element social”.
Som aquí, per honrar un referent, i fer-ho, vol dir remarcar l’actualitat d’un pensament. Vol dir, commemorar tot allò que desvetllà, i sobretot, reflexionar per atorgar profunditat a la seva contribució decisiva.
En tal exercici, ens adonarem, de l’espaordidor valor, en el temps present, d’allò el qual fou capaç de percebre. Conèixer la gènesi de l’agressivitat general contra el nacionalisme cultural, significa entendre, primerament, que la nació aporta a l’individu un marc bàsic de relacions humanes. Alhora, la pàtria, atorga coherència bàsica a aquesta dimensió, acotant el seu abast i la seva lògica interna dins límits físics els quals aporten un espai natural de desenvolupament a l’individu. La identitat, és, així, el resultat evident, de la auto-reflexió individual, des del primer moment en què cerquem definir-nos com a éssers propis, únics i específics. La identitat nacional és, doncs, aquell acte individualitzador de reflexió introspectiva el qual ens permet concebre la nostra realitat personal i definir la nostra relació amb la resta de persones i amb l’espai.
Si el nacionalisme és, per definició, la reafirmació i celebració de la unicitat del grup, l’identitarisme és la reafirmació i celebració de la unicitat de l’individu. Nosaltres, els nacionalistes culturals, com deia Daniel Cardona, conservem el contingut humà de tot element social. Ho fem, car rebutgem supeditar la nació, com a fenomen cultural, a cap utilitat, i defensem a ultrança que l’únic sentit de la seva existència ha de ser aquesta existència en si mateixa.
Som, per tant, guardians de la dignitat humana, assumint un valor intrínsec en tots i cadascun dels membres de qualsevol grup nacional, derivat d’aquesta mera pertinença. Alhora, celebrem i fomentem que sia la persona, a partir de la identitat, aquella que atorgui, lliurement, un valor i un sentit al seu marc social i cultural.
Quin malson, doncs, esdevenim per un ordre mundial que cerca desesperadament la destrucció de l’individu. Quina calamitat, per els seus discursos, fonamentats en la sistemàtica supeditació del valor i del sentit de les persones, a la seva utilitat. Quina desgràcia, pels pares del biologisme i del neo-darwinisme social. Quin horror, pels moviments d’extrema dreta i d’extrema esquerra, pregonament corporativistes; tan sols capaços de concebre les persones, com a engranatges del seu dogma. I tot i això, nosaltres, els autèntics antisistema, avui, aquí, després de quasi una dècada d’homenatges, seguim reclamant la legitimitat dels nostres valors i els seus referents. Seguim reclamant, la legitimitat de tot allò que destrueix els enemics del nacionalisme català, els quals són, també, casualment, els enemics de la humanitat.
Visca Catalunya!!
