En el dia d’avui, els identitaris de Catalunya, honrem la segrestada memòria d’aquells els quals donaren la vida per la preservació de la pàtria.
En la present Diada del Soldat Català, alcem les nostres veus per dignificar el Baluard del Migdia com a testimoni de resistència nacional. Manquen, com sempre, representants de l’elit cultural suposadament catalanista; quin país tindríem, si impulséssim homenatges als herois de Catalunya amb la mateixa força de voluntat que consagren a l’organització d’atacs contra patriotes. Potser són massa cansats. Al cap i a la fi, destruir la nostra nació mil.lenària pren temps i esforç.
Ni pel pactisme ni pel rei, sinó per la conservació de Catalunya, romangueren aquí drets fa tres-cents anys alguns dels darrers defensors de l’Estat Català encara lliure i sobirà. En el Baluard del Migdia, plantant cara a la invasió franco-castellana, els guardians de la pàtria i de Barcelona dugueren a terme una de les últimes proeses militars conegudes pel nostre poble com a nació de ple dret. Aquí, un centenar de soldats catalans sota les ordres del coronelAnton Paperoles miraren la mort a la cara; àmpliament superats en nombre i en armament per les tropes franceses i castellanes, decidiren no abandonar les seves posicions. En aquesta mateixa actitud varen romandre quan foren quasi bé rodejats, així com bombardejats sense descans pels canons extrangers.
La pluja de foc sobre el Baluard del Migdia fou advertida pel capità urgellenc Josep d’Aguilar i d’Alòs qui, dirigint els seus escassos homes, assaltà agosaradament l’enemic fins arribar a la posició de Paperoles. Amb els reforços el coronel reorganitza l’artilleria que quedava per confrontar els parapets estrangers. Els bombardeig ordenat per Paperoles fou inmediatament aprofitat pels soldats del Baluard, que assaltaren tals posicions i n’expulsaren l’enemic. Uns autentica proesa; una alenada d’aire fresc que aixecà la moral de les nostres tropes. Aviat, però, els castellans i francesos varen llançar una ofensiva copiosa la qual inundá tot el sector. El coronel Anton Paperoles i el capità Josep d’Aguilar i d’Alòs prengueren la decisió de resistir a ultrança en el Baluard, el qual era la clau per la defensa de tot el flanc esquerre de la ciutat. Els nostres homes rebutjaren sistemàticament les onades enemigues, i no abandonaren la seva posició fins la mateixa fi.
Avui, els identitaris de Catalunya clamen la memòria d’aquests soldats i s’aixequen on ho feren ells, demostrant que encara queden catalans disposats a plantar csara per la preservació de la pàtria i per la conservació del nostre caracter nacional. Ho fan malgrat tot.
Avui, Moviment Identitari Català roman dempeus per dignificar el Baluard del Migdia, humiliat, mutilat per especulados urbanístics madrilenys sota la protecció de l’Ajuntament de Barcelona.
Avui, el MIC, fa exercici de memòria i es nega a entomar l’oblit, alçant altre cop els soldats catalans per mirar cara a cara els enemics de la terra.
Visca la terra i els identitaris de Catalunya.
