La Diada desconeguda.

Commemora el fet que durant segles, fins al 1714, el Consell de Cent de Barcelona feia les eleccions anuals el 30 de novembre, dia de Sant Andreu.
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent. El càrrec va desaparèixer amb el Decret de Nova Planta en 1714, junt amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya. El primer Conseller en Cap fou Ponç d’Alest en 1257, mentre que el darrer en ocupar el càrrec va ser Rafael Casanova en 1713. 
El Consell del Cent era una institució de govern durant l’antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom té l’origen al nombre dels seus membres, que eren cent. El Carrer del Consell de Cent, un important carrer a la ciutat de Barcelona, li està dedicat. La importància del Consell de Cent es veu en molts exemples, com ara que l’any 1464 va proclamar comte de Barcelona a Pere el Conestable de Portugal.
El govern de la ciutat estava en mans del veguer, ajudat per l’agutzil o batlle, i assessorat per un consell de notables, així com —en ocasions— una assemblea de veïns, el consell de ple. Però, en anar creixent la ciutat, va augmentar la representació ciutadana, fins que el 1258 Jaume I va crear una nova estructura de govern municipal, composta per quatre veguers, que estaven assistits per vuit consellers i una assemblea de jurats —ciutadans que representaven els diversos estaments i gremis de la ciutat—. Inicialment, aquesta assemblea comptava amb dos-cents jurats, però, el 1265, va ser reduïda a cent, donant nom al govern municipal des de llavors: Consell de Cent, que va perdurar fins al 1714. El Consell gaudia d’àmplia autonomia per exercir el poder municipal, la qual va ser reconeguda el 1284 per Pere III amb el privilegi Recognoverunt proceres. Aquesta entitat operava en un camp d’actuació que anava des de Montcada fins a Molins de Rei, i des de Castelldefels fins a Montgat. Entre altres coses, s’encarregava del subministrament de queviures i aigua, del manteniment dels camins, del cens de la població i de la demarcació territorial. També va establir els primers patrons d’edificació urbana, coneguts com Consuetuds de Sanctacília i promulgats per Jaume I.
Fins i tot disposava d’atribucions militars per a la defensa de la ciutat, en la força de la Coronela, que va jugar un paper heroic en la resistència contra els atacs borbònics de 1713.

Jaume el Conqueridor va crear l’any 1249 l’estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 magistrats (paers). De renovació anual per cooptació, que designaven un nombre imprecís de consellers assessors i que col·laboraven amb els oficials reials (el batlle i el veguer).
Una darrera disposició, del 1274, fixava en 5 el nombre de consellers, elegits cada any el dia de Sant Andreu per una comissió de 12 membres del Consell de Cent. Al seu torn, els 5 consellers, en començar el seu mandat elegien els 100 prohoms del nou Consell de Cent. A causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, cap al 1325 es creà un consell restringit format per una quarta part dels prohoms (primer de 25 membres i després de 30) anomenat Trentenari. Pere el Cerimoniós va donar permís al Consell de Cent per utilitzar el Senyal Reial.
El Consell de Cent, que durant la guerra de successió espanyola s’havia posicionat en favor de la causa austriacista, aixecant un regiment ( Regiment de la Ciutat de Barcelona) i la Diputació de la Generalitat de Catalunya van ser abolits pel Mariscal James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick, el 15 de setembre de l’any 1714.
El fons documental del Consell de Cent el custodia l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) es troba integrat en l’així anomenat “Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern” (CCAM).

Aquest fons permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals, directament o indirecta, l’autoritat municipal ha intervingut en virtut de les seves atribucions i competències en l’administració, gestió i govern del seu territori i dels seus habitants

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *