El rei Joan I (1350-1396), dit el Caçador, l’Amador de la Gentilesa o el Descurat, és un home malaltís i de poc caràcter que regna amb rampells autoritaris. Influït per la reina, la francesa Violant de Bar, amiga dels balls i les festes, es dóna a les arts, les lletres i els luxes de la cort, com la caça, descuidant sovint els afers de govern. Interessat també en l’astrologia, arran d’un seguit de maldecaps encarrega un parell d’anells “de virtut” o “constel·lats” per protegir-se d’aquells que li volen mal:
«Lo Rey d’Aragó – Mossèn Ramon d’Alamany: Secretament vos fem saber que d’alguns dies a ençà són stats trobats e preses a Çaragoça alguns mals hòmens, segons que’s diu, usants de fetilleries, divinacions e invocacions de sperits, e diverses libres d’aquestes arts. Ítem, algunes caxes plenes de libres, així de Astrologia com de les demés arts; e ampolletes e capcetes ab engüens e pèls, motles de fust et de aram de diverses figures, caractes, figures de cera fetes en los dits motles. E entre les altres coses hi ha .I. cap d’argent dels pits en amunt ab corona reyal. E per tal com en los dies passats nós havem hauda gran dolor de cap, de la qual, però, mercè de Déu, som guarits e’ns sentim bé, han hauda sospita alguns dels nostres officials, qui llà són, que aquella dolor no pervengués d’aytals males obres, e per justícia nós hi manam procedir, de guisa que’ls culpables sien punits, segons que’s pertany. Mas com que sia nós quins entenem que a com en Astrologia, volríem que per aquell art lo prior del qual vós havets escrit, que tant si entén, nos fes .I. anell o .II. per los quals, precedent la gràcia divinal, fóssem segurs de totes metzines e fetilleries e altres males obres damunt dies, car nós som certs que per art d’Astrologia aytals anells se poden fer. Perquè us manam que, no faent menció de les circunstàncies dessús dites, sinó en aquella pus cuberta manera que porets, li digats que nós desijam fort haver dels dits anells, e que’n faça per a nós per a nostra molt cara companyola la reyna. E fets que’ls haian com abans puxats, car gran plaser ne haurem. Dada en Gerona, sots nostre segell secret, a .XIX. dies de juny del any MCCCLXXXX.»
Font: Esguard Històric
