Durant 1939, a la fi de la Guerra Civil, van acabar davant d’un escamot d’execució persones als qui s’havia delatat per militar en un partit polític o per ser favorables a la República. Unes quantes declaracions sense verificació ni cap prova respecte al delicte de “rebel·lió” podien donar pas a un procediment militar judicial que es resolia en un termini de setmanes.
Aquest va ser la trista destinació de Carme Claramunt, la primera dona executada en el Camp de la Bota de Barcelona. Claramunt, de 41 anys, havia nascut en Roda de Berà (Tarragona) i vivia a Badalona (Barcelona). Era soltera i consta com a mestressa de casa, encara que treballava en una botiga de bijuteria-merceria. Angelina Picas, a qui Claramunt cridava “tieta”, dirigia la botiga i la hi volia deixar en herència perquè no tenia fills. Claramunt va ser processada sota l’acusació d’haver delatat i causat la mort de persones de dretes durant la República. Part de les denúncies que la van portar a la mort les van fer els nebots de Picas, que volien heretar la botiga, segons la recerca de l’historiador Emili Ferrando en el llibre Executada.
Carme Claramunt Barot. La primera dona afusellada a Catalunya.
Els militars revoltats, guanyadors de la Guerra Civil, arriben a Barcelona el 26 de gener de 1939. Ràpidament s’estableixen tribunals que puguin resoldre judicis sumaríssims en qüestió d’hores. El dos de març, Carme Claramunt, “lliurada per individus de Falange espanyola”, ingressa a la presó preventiva. En menys d’una setmana, declaren cinc dels seus veïns. El sumari inclou dos informes: un de Falange i un altre de la Guàrdia Civil, redactats de manera similar i a continuació un acte que la qualifica de “Individua peligrosísima. Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la “Esquerra” y de “Estat Català”. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. En su casa se celebraban reuniones de hombres y mujeres. También poseía armas. Persona peligrosísima y nefasta para el G. M. N. (Gran Movimiento Nacional)”
Havent-se declarat innocent de tots els seus càrrecs, Claramunt ingressa a la Presó de les Corts de Barcelona el 13 de març, segons el llibre d’entrades de 1939. El 27 de març se li fa un consell de guerra sumaríssim pel delicte de “rebel·lió militar” i aquest mateix dia es dicta sentència en una causa acumulada amb set persones més. Ella i un dels homes resulten condemnats a mort. Tot segons el sumari número 58, consultable en l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Val la pena esmentar que apareix de forma errònia el segon cognom com Bonet en lloc de Barot, i l’edat de 28 en lloc de 41.
No obstant això, ningú era executat sense l’autorització expressa del Generalíssim des de la seva Caserna General. Aquesta autorització arriba el 17 d’abril. Claramunt hauria conegut la seva sentència però no seria fins a aquest dia que se li comunica que serà executada la matinada de l’endemà, després d’haver passat poc més d’un mes a la Presó de Dones de les Corts. Poques hores abans, s’acomiada de la seva “tieta” amb una carta, escrita en castellà per raons òbvies, que diu així: “Estimada tieta,,,,tu ja saps que maten a un innocent (…) l’única pena és deixar-te a tu però conforma’t que Déu ho vol així; jo des del cel pregaré perquè a tu no et falti res”. Claramunt va ser afusellada a les cinc del matí del 18 d’abril de 1939.
Certificat de defunció de Carme Claramunt. Causa de la mort: hemorràgia interna. Paper reutilitzat dels Jutjats Populars de la Segona República.
