Ermessenda de Carcassona fou la dona més influent dels comtats catalans durant l’època medieval. Ermessenda va néixer a la ciutat de Carcassona al darrer terç del segle X (es calcula que Ermessenda va néixer cap a l’any 972) i va morir a la població de Sant Quirze de Besora a mitjans del segle XI, l’any 1053.
La comtessa Ermessenda de Carcassona va ser una de les dones amb més autoritat dins la política catalana del segle XI i també dins la història de Girona, fins al punt que el seu sepulcre, un dels llocs on apareixen per primera vegada les quatre barres de l’escut comtal de Barcelona, es troba a la Catedral.

Dama d’origen noble, de caràcter fort i decidit, de gran bellesa i qualitats morals, va ser una poderosa comtessa del casal de Barcelona que, un cop viuda, va saber governar enmig de guerres contra els musulmans, d’insurreccions protagonitzades pels senyors feudals i d’enfrontaments familiars que li van destrossar el cor.

Amb molta personalitat i dots de govern, es va convertir en tota una figura dels comtats de Barcelona, Girona i Vic, primer com a esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell i després com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nét Ramon Berenguer I. Al costat del seu marit va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars com les d’Al-Andalus. El seu poder va augmentar quan es va quedar vídua i es va convertir en tutora del seu fill Berenguer Ramon I. Va ser a partir d’aquest moment que es va convertir en l’autoritat suprema dels comtats de Barcelona, Girona i Vic. Però el conflicte entre mare i fill va esclatar quan aquest es va voler fer càrrec dels comtats que havia heretat del seu pare. La disputa va acabar amb la comtessa retirada a Girona, on el seu germà Pere havia estat designat bisbe gràcies a la influència de la seva germana. Amb la mort del seu fill, Ermessenda va tornar a l’escena política com a tutora del nét, amb qui va mantenir una relació tan difícil com la que havia tingut amb el seu fill. I el resultat de la disputa també va ser el mateix: la comtessa es va retirar una altra vegada a Girona.

La seva vida és un exemple de l’evolució de la condició de la dona aristocràtica: la dona de sang noble va passar de gaudir d’una situació privilegiada a la pèrdua de poder dins un món en guerra.

La lluita d’Ermessenda contra les pretensions dels seus pupils va comptar amb el suport de l’església catalana, amb la qual mantenia una relació estreta, especialment amb la Catedral de Girona. No solament va donar cent unces d’or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova catedral romànica, sinó que va impulsar la fundació del monestir femení de Sant Daniel de Girona. De fet, la primera menció coneguda d’aquest monestir és per la donació que la comtessa i el seu fill Berenguer van fer l’any 1018 de totes les terres que tenien a la vall de Sant Daniel. Ermessenda va jugar un paper important en la renovació de la vida monàstica i en la introducció de la reforma gregoriana a Catalunya, amb el suport de l’abat Oliba de Ripoll.
Mai més hi haurà una dona amb tant poder i tanta influència a la història de Catalunya. Mai més hi haurà una dona que resisteixi les envestides d’un món tradicionalment masculí amb tanta força i decisió com Ermessenda, a qui la seva convicció va aferrar al tron comtal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada