Avui recordem l’amputació d’una part de la nació catalana per part del rei de Castella, Felip IV, que un 7 de novembre de 1659, la va regalar al rei de França Lluís XIV, quan van fer el Tractat dels Pirineus, arrel de la guerra que mantenien ambdós contendents, dita la guerra dels 30 anys.

Catalunya després de 360 anys d’estar partida, és més viva que mai, tornem a retrobar-nos, la nació no és morta, com voldrien els colonitzadors de torn. Els catalans tornem a lluitar per la nostra supervivència, com va fer Josep Trinxeria i tants d’altres patriotes a la Catalunya Nord. Els Angelets de la terra van ser tant coratjosos que els francesos van intentar varies vegades de bescanviar els Comptats del Rosselló, el Capsir, la Fenolleda, el Conflent, el Vallespir i l’Alta Cerdanya, per Flandes. Parlem de més de 4.100 Km quadrats, quasi com la província de Tarragona, i de 450.000 catalans. Enriquim-ho amb una frase del professor d’història Ariel Kanievsky que diu: “L’amor a una llengua es transforma en amor al seu poble, a la seva cultura i al seu llegat històric. I precisament això és el que els fa tanta por” i nosaltres ens encoratgem pensant en la nostra llibertat política.    

Els catalans no som ni francesos ni espanyols, som catalans de ple dret legítim de la terra catalana, tenim dret a recuperar el nostre estat i ho farem de forma tenaç, però pacifica i democràtica, amb la persistència que ens han transmès els nostres avantpassats, tornarem a ser una nació gloriosa d’Europa i model pel món, sinó desapareixerem difuminats entre dos estats colonialistes com són el francès i l’espanyol, que segueixen amb les mateixes estructures exterminadores intactes, des de l’edat mitjana. Però nosaltres seguirem el consell que deia Albert Einstein en referència a la voluntat, com si fos l’energia humana, ens diu: “Que ni l’elèctrica ni la nuclear, que no hi ha cap energia més poderosa que la voluntat. La voluntat de la gent”  i la nostra voluntat es farà realitat, aconseguint tenir el nostra estat propi.

Quant de temps hem d’esperar els catalans, perquè els nostres polítics diguin les coses pel seu nom, si som un país ocupat, o som, si som una colònia, o som, si ens han colonitzat, ens han colonitzat, si estem sotmesos a les seves lleis, ho estem. Sense desemmascarar els col·laboracionistes i plantar cara els que ens sotmeten, mai podrem ser lliures, mai podrem gaudir del nostre estat català. Victor Hugo va escriure: ”El futur té molts noms. Per els febles és, l’inassolible. Per als temorosos, el desconegut. Per els valents és, l’oportunitat” i nosaltres sabem que no desaprofitarem la gran oportunitat que ens ofereix l’actual democràcia mundial, que no és aquesta pseudodemocràcia  feixista que ens mana ara i pretén seguir dessagnant-nos en el futur.

La llibertat es guanya amb la valentia de dir la veritat, la nostra nació esta esquarterada, partida, necessitem dirigents amb un tremp ferm que no tinguin vacil·lacions de caràcter per afrontar els reptes de futur que la nació catalana necessita amb urgència. Els mini dirigents que ens governen que deixin pas als nous dirigents que portaran Catalunya a constituir-se en una republicà avançada i lliure de dogals, en una república on tots ens i sentim gojosos de pertanyi. Jaume Bofill i Mates en un vers de Guerau de Liost, i podem llegir: “Era un polític prudent, prudent, prudent, és a dir no era valent”. Un dirigent a d’estar disposat a lluitar de fons i de forma, com o va fer Jesucrist, a donar la vida pel seu poble, sinó no és un dirigent, és un altra cosa, un vividor.

Ha arribat l’hora dels veritables patriotes, s’han acabat els camuflats que ens fan ballar l’ou cada quatre anys, per defensar un sou i les engrunes que els deix l’estat que ens esclavitza, volem el pa sense, fruit del nostre treball. Joan Ballester i Canals ens deia als catalans perquè volia “el tot o res” deia perquè: “Els qui han renunciat al tot sempre han acabat sense res” Compatriotes el futur és nostre, els nostres ancestrals enterradors estan més decadents que mai, el món ens mira i admira les nostres gestes pacifiques d’alliberament, som un exemple pel món, no defraudem nostres esperances de llibertat persistent de Catalunya, ara és l’hora d’honorar tants patriotes catalans que lluitaren per aconseguir una Catalunya lliure, nosaltres agafem el seu llegat i ho aconseguirem pel bé dels nostres fills, aviat viurem la reunificació del Principat de Catalunya, i el t’han anhelat i nostrat Estat Català.

S. Brulles i Moragues     10-11-2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada