Estelada

ORIGENS
L’estelada amb el seu disseny definitiu neix l’any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència pel catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada.
Un cop signat l’armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia.
Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual n’era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que recolzava els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d’un estat propi.
La primera fotografia on apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L’intransigent, on es reproduïa una foto d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.
Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya on es reclama la revisió dels Tractat d’Utrecht.
Amb consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català i datat l’octubre de 1919, on es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.
Finalment, datat l’any 1919, s’edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, on també apareix una estelada.

Bandera de combat
La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l’espanyola que la neutralitzada ideològicament. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

Difusió i consolidació
L’any 1922 Francesc Macià l’adoptà per l’organització armada que havia creat, Estat Català. El ressò de les accions armades de la sub-organització d’Estat Català, Bandera Negra, contribuïren a popularitzar-la éssent anomenada estelada d’Estat Català. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negre que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d’Estat Català que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Molló.
L’article 3r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l’Havana el 1928, proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
L’any 1931 Francesc Macià fundà Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català) la mantingueren com la bandera del partit, així com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català.

El mite: la República Catalana de 1931 i els Fets d’Octubre del 1934
Fou l’estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, així com també ho fou el 6 d’octubre de 1934 durant la proclamació de l’Estat Català a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.

Bandera de guerra
L’estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentaria, la portaven en el Regiment Pirinenc Núm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Macià-Companys), així com en la Columna Volant Catalana que participà en l’intent de conquerir Mallorca per la República.

Bandera de resistència
El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà indistintament la quatribarrada tradicional o l’estelada, mentre els seus militants col·laboraven amb la resistència francesa i els serveis secrets britànics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada