Germans Badia, in memoriam

Miquel Badia digué:
“… Poc crec en aquells que es declaren com a grans idealistes però no homes d’acció. No hi ha res de sinceritat si el seu ideal no els empeny a sacrificar-se per ell. No crec en aquelles persones que moltes vegades volen amagar la seva covardia o manca de conviccions sota la cobertura de la intel·lectualitat com si fos incompatible una cosa amb l’altra quan es lluita per l’ideal …”

Els germans Badia moriren assassinats el 28 d’abril del 1936 a Barcelona.
L’assassinat es va dur a terme a dos quarts de quatre de la tarda davant del número 38 del carrer de Muntaner: Els dos germans sortien del seu domicili (el número 52) i es creuaren amb dos individus, els quals van disparar a Miquel un primer tret per l’esquena i, quan es va girar, dos trets més al pit i al ventre. El segon individu va disparar un sol tret a la cara del germà, el qual moriria al cap de pocs minuts. Tot seguit, els pistolers fugiren amb un cotxe que els esperava a la vorera del davant.

A inicis de la dècada dels anys 20, els germans arriben a Barcelona i s’afilien a l’Estat Català, el partit fundat el 1922 per Francesc Macià. El seu vincle amb la política de la capital catalana és desigual, i si bé els dos joves s’impliquen en la formació, serà el germà petit, Miquel, que desplegarà unes més grans aptituds de lideratge.

Miquel Badia va seguir el fil d’un catalanisme dur que no feia escarafalls a la violència. Poc després d’entrar a militar a Estat Català, el de Torregrossa s’incorpora a l’organització Bandera Negra que idearà el conegut com a “Complot del Garraf”, una operació que pretenia fer volar el tren en què anava el rei Alfons XIII. Era l’any 1925.

Miquel recorda de la seva estada a la presó la seva opinió sobre els anarquistes. ‘Teòricament els més simpàtics eren els anarquistes car la idea llibertària és molt suggestiva i en fa oblidar la part utòpica d’aquesta ideologia, sempre basada en la bondat idealitzada de l’home’ fins a caure com la majoria dels mortals en ‘la materialitat de la vida social, mare de totes les injustícies (…) Havien passat a ser homes d’acció i molts estaven a la presó acusats de ser vulgars atracadors que embrutien les files dels idealistes autèntics’. I foren aquests els que el varen matar.

Miquel Badia anava a la seva. No entenia de tacticisme polític i, per entendre millor el personatge, es podria dir que el mot ‘cagadubtes’ no era al seu diccionari. Una anècdota que il·lustra perfectament aquesta figura és la frase de Jaume Compte, un altre dels primers militants d’Estat Català, quan a la cerca d’un home per dirigir l’Ordre Públic de la Generalitat comunica al president Macià: ‘L’home més valent, el de més collons, ja el teniu a la vostra escorta: Miquel Badia’. I d’aquí neix la llegenda del Capità Collons, sobrenom amb el qual és simpàticament anomenat Miquel Badia per la galàxia catalanista del moment.

Catalunya i la Mare són els noms tothora que li fan companyia, que els porta dins. És un ciutadà que no tem res, l’idealista mai no tem res. La seva trajectòria política és nua, dreta. El cor li glateix per Catalunya.

Miquel Badia es mogué únicament per l’afany de servir Catalunya. Tenia la qualitat que tants anys de submissió han fet desaparèixer: l’esperit de combat i d’obediència que justament les acadèmies militars de tots els Estats inculquen als ciutadans que emprenen aquesta professió. Si Catalunya hagués estat un país normal, no es pot dubtar que Catalunya hauria tingut en ell el militar més valent i decidit. Acceptà de portar a terme la tasca més dura i “bruta”. La de l’ordre públic, l’únic important poder armat cedit a la Generalitat. Allò que avui en diuen: la claveguera del poder. Hi deixà la vida.

Josep Badia en ingressar a Estat Català treballa amb una fe, amb una fermesa, amb una voluntat inigualable.

Josep és així, voluntat, fermesa.
Totes les manifestacions de la cultura i de l’esport l’enamoren.Treballa sempre, organitza. Té un gran sentit de la responsabilitat i sap que fer política és treballar incansablement prop de la joventut perquè aquesta aprengui que a la Pàtria se la serveix amb esforç quotidià cultivant l’esperit amb la lectura, la cultura, cultivant el cos amb l’esport.

No va a les fosques. La Joventut ha d’anar ben equipada. Ell té un concepte format de què és un soldat de la Pàtria.
Nacionalista per essència. Bo com el pa, té la paraula, l’esperit i la butxaca per l’amic que pateix.

En la vida de Josep Badia no hi ha una hora buida, no hi ha una defallença. En la vida d’aquest home nobilíssim no hi ha un odi.

La mancança de Josep Badia a l’organització, el seu esperit, la seva capacitat la trobarem a faltar per dies. Vàrem perdre un home com no n’hi ha.
Josep Badia mereix, i tindrà un lloc d’honor entre els caiguts per Catalunya. Patriota honrat, treballador, làssassinaren vilmet quan els seus braços aguantaven el cos mal ferit del seu germà petit Miquel, morí amb el seu germà en una tràgica abraçada, la darrera.
Els funerals dels germans Badia varen envair el centre de Barcelona en un dels actes més multitudinaris de la Catalunya republicana. ‘Les dones ploraven i els homes, plens d’emoció, estaven atònits. (…) La desfilada ha durat tota la nit i matinada’, deia La Veu de Catalunya. D’altres, com Antoni Rovira i Virgili, deixaven de banda la descripció i lamentaven a La Humanitat la mort dels Badia com la dels patriotes ‘empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen.

Els germans Badia eren guia de la nostra joventut i uns lluitadors incansables que no defallien mai en el combat.

Els assassins varen tallar en plena joventut unes vides que Catalunya necessitava, que eren més que mai una promesa. Per això el record dels germans Badia continua viu entre nosaltres i fem tots els possibles per infondre a les nostres joventuts els ideals pels quals donaren llur valuosa vida. La sang per ells vessada estimula tot el nostre esperit.
Catalunya es descobreix davant dels patriotes i els catalans som fidels als seus màrtirs.

Glòria i honor als màstirs de la terra!
Els germans Badia junts en la vida, junts en la mort.
Visca Catalunya!

Germans Badia, en memòria

Recordem els Germans Badia, uns patriotes que van defensar Catalunya fins al dia de la seva mort, els van assassinar per ser catalans, ells van representar la puresa de la Pàtria, des del Moviment Identitari Català sempre els recordarem, nosaltres seguim el seu camí, nacionalistes ferms amb un únic objectiu, la llibertat de Catalunya, ells van començar a fer política gràcies a l’avi de Catalunya, Francesc Macià, i sempre van estar al seu costat. Miquel Badia va participar en el complot de Garraf, amb Bandera Negra, una organització clandestina amb l’objectiu de defensar la nostra estimada Pàtria, va patir presó i exili, com molts altres catalans que actualment l’any 2018 estan a la presó i a l’exili per culpa d’Espanya, una Espanya que sempre ha actuat igual contra l’ideal de llibertat i de democràcia. Fins quan l’esperit dels Catalans no despertarà, quants més anys hem d’esperar per despertar i defensar Catalunya davant la putrefacta Espanya? De veritat volem deixar els nostres fills i néts amb una Espanya trista en blanc i negre on els catalans siguem esclaus de l’estat més fastigós d’Europa? Despertem, Catalunya us crida a combatre l’enemic.

En llarg de la història, la nostra nació ha tingut diferents enemics nacionals, tots recordem l’emperador del paral·lel, als coneguts com a Lerrouxistes, més endavant va aparèixer la FAI, “anarquistes” espanyols, coneguts com els “murcianos” que van arribar a Catalunya per destruir la nostra identitat, la FAI va organitzar i assassinar els Germans Badia, va ser Justo Bueno Pérez, un inadaptat. Ara l’any 2018 tenim els coneguts com els “Tabarnicoles”, els mateixos paràsits inadaptats, bruts Espanyols que volen destruir la democràcia. Com veieu en tot el segle XX i principis del segle XXI res ha canviat, els Germans Badia van ser assassinats per l’amor a Catalunya, deien que Catalunya hauria guanyat la guerra contra el feixisme Espanyol amb ells dirigint l’estratègia.

Van ser acusats injustament de “feixistes”, simplement per organitzar escamots d’ordre per combatre l’enemic català per qualsevol racó de Catalunya, els i donava igual si eren els inadaptats de la FAI o de l’extrema dreta espanyola, ells actuaven per restablir la democràcia, i lluitaven per la República Catalana.

A nosaltres curiosament també ens titllen de feixistes, però no ens enganyem, són els mateixos paràsits que volen destruir Catalunya, elements d’extrema dreta espanyola i grupuscles anarquistes, que el que volen és que Catalunya no sigui un estat lliure i democràtic, però no patiu, cara a cara no tenen res a fer amb nosaltres, les seves manipulacions i mentides no podran fer res contra la renaixença del nacionalisme català, els estimats Germans Badia ens van ensenyar qui són els enemics de la Pàtria, el nostre homenatge cap a ells no solament serà el dia d’avui, sinó que també actuarem amb la seva valentia i coratge, recordem que Miquel Badia era recordat com capità “Collons”, Catalunya ha de recordar sempre els seus herois.

Miquel Badia va ser comissari d’ordre públic, dirigint els Mossos d’Esquadra, ell tenia molt clar com havia de ser la nostra policia, fidels a la República i a Catalunya, mai es va amagar, si hi havia de patrullar i lluitar carrer per carrer contra els gàngsters de Barcelona ho feia sense cap problema, pistola amb mà es fa enfrontar contra aquells que volien una Catalunya petita, ocupada i castellana, quina diferència amb una part dels mossos d’esquadra actuals, molts d’ells actuen en contra del seu conseller a la presó i no són fidels al poble de Catalunya, nosaltres apuntarem el seu número identificatiu per quan Catalunya sigui democràtica i ells no puguin actuar com a policia del nostre país.

Anirem per ells sense complexos, que ho sàpiguen avui en dia, quan Catalunya sigui un estat totalment lliure tots aquells Mossos d’Esquadra que no van ser fidels a la seva Pàtria hauran de marxar del nostre país.

I aquests és un missatge cap al jovent nacionalista, vosaltres sou el futur de la Pàtria, tindreu enemics exteriors com interiors, els interiors seran personalistes i tindran enveja de molts de vosaltres, penseu que els nacionalistes radicals solament tenim una ideologia, Catalunya per sobre de tot, però no us enfronteu a ells, són els vostres germans, després tenim els enemics exteriors, molts d’ells parasitats a casa nostra, ells et titllaran de feixista, nazi, o a saber quines bajanades més, però nosaltres som els alliberadors de les identitats d’Europa, i Catalunya és una d’elles, com veieu amb la paraula i diàleg cara a cara no tenen res a fer contra nosaltres. Les seves mentides, manipulacions no són d’ara, també van acusar Palestra i les “JEREC” de ser feixistes. Estar molt clar que el nacionalisme català fa por a Espanya, i aniran en contra de l’ideal de llibertat i estimació
a la nostra nació. No defalliu mai i seguiu el camí de la llibertat, de l’honor i del sacrifici de l’ideal.

Per la memòria dels germans Badia, Visca la Pàtria i Visca la Llibertat!!!

 

 

Un cop finalitzats els parlaments s’ha llegit un poema de Miquel Duran i Tortajada.

 

Verí

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys.
els inactius en idees nobles,
els apocats per a les causes grans,
els paralítics, de la nova vida,
els pobres d’esperit i de voluntat,
els que pensen en la futura pàtria
i no tenen valor per a cridar;
molt més que els enemics impertinents
m’inspireu odi sant.

Els uns, escèptics vells o paorosos,
indiferents els altres o covards,
ni coratge teniu, ni amors ni odis,
ni sabeu rebel·lar-vos, ni triomfar.
Als vostres actes manca valentia,
a la vostra paraula claredat;
vostra vida és l’amiga inseparable
de l’esterilitat,
perquè, febles indignes, us espanta
la lluita pels difícils ideals.

La indignació, la santa indignació;
em fa que escrigui versos tot odiant;
molt més que els enemics intransigents
m’inspireu odi sant.

Desperta, ferro! Joventut, exalta’t!
Per sobre dels caiguts fes via avant.
Soterra els impotents, els inactius,
els que lligar-te volen peus i mans
perquè, febles indignes, els espanta
la lluita pels difícils ideals.

El meu odi més gran per a vosaltres,
amics, amics companys!

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *