“Tenim pressa, molta pressa i ho volem tot!” digué l’Heribert

El 6 de juliol de 2017 Barrera, hauria fet  100 anys.. Ni un acte de recordança  ni reconeixement del centenari del seu naixement com han tingut altri.

Creiem que per la seva trajectòria científica, política i humana s’ho mereixia com a referent que ha esta en la història de Catalunya.

Home de fortes conviccions, honest, íntegre i sovint mal interpretat i rebutjat per dir el que pensava en tot moment, va ser visionari d’una Catalunya independent que semblava propera. El seu llegat polític, vigent avui dia.

Una de les actituds que el fa de Barrera únic és la seva ètica política és el compromís d’exposar els plantejaments sense complexos. Considerava que el pensament políticament correcte és l’antítesi de la política. Argumenta tots els seus pensaments , postulacions amb dades, reflexions i sense fer afirmacions gratuïtes. Quan la cantarella era demanar papers per a tothom, ell era partidari de regular la immigració. Sobretot per preservar la cultura i la llengua, així com el territori o l’Estat del benestar.

Recordem,  una de les intervencions que va fer en la sessió del 4 de juliol de 1978 com a diputat al Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol, Barrera digué:

⦁ “Yo proclamo desde esta tribuna que Catalunya tiene derecho a la autodeterminación. Si este derecho no se nos reconoce… no cesaremos de reivindicarlo”, “Para nosotros, ser españoles no significa pertenecer a una nación española, si es que existe. Nuestra nación es solo Catalunya y no podemos tener otra.”

Per aquests motius i d’altres, estava orgullós d’haver votat no a la Constitución Española. No jugava a estratègies polítiques, no acceptava situacions estèrils, com tampoc persecucions ideològiques en nom de “la unidad de España” vinguessin d’on vinguessin, d’esquerres o dretes.

No reparem a recordar les seves paraules mesurades, enèrgiques i concloents respecte a la situació de Catalunya com a nació front l’Espanya anorreadora, reaccionària i colonitzadora.

PER BARRERA, CATALUNYA ESTAVA AL DAMUNT DE TOT, I AIXÒ SUPOSAVA DEIXAR DE BANDA EGOISMES I PERSONALITATS DE PARTIT, I ACTUAR AMB FERMESA I CONSTÀNCIA  DAVANT L’ESTIMACIÓ DE LA NOSTRA NACIÓ CATALANA.

L’intent d’assimilar-nos culturalment i políticament va començar amb Felip V, amb precedents anteriors, i des d’aleshores no s’ha aturat i ara continua amb la mateixa virulència.

En la seva darrera etapa vital va continuar fent activisme i escrivint, en una de les grans manifestacions post-Estatut va fer fortuna la seva màxima del “tenim pressa”, coneixedor per experiència pròpia de la situació de debilitat que vivia el país.

El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim” juntament amb els altres presidents i expresidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors, en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional i que es reconvertí en un clam massiu per la Independència.

El 2011, poc abans del seu traspàs, Barrera va participar intensament, malgrat l’edat, en les consultes pel Dret a Decidir. La seva aparició en un dels vídeos de la campanya afirmant que tenim pressa!, era de les més colpidores i commovedores.

També ho fou en el mateix sentit la que per molts va ser la seva darrera actuació pública. Enfilat dalt d’un camió, perquè l’Ajuntament no havia cedit cap espai, i acompanyat pel Doctor Moisès Broggi, un altre patriota exemplar, Barrera va ser contundent:

“Deixem-nos d’eufemismes, no val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que mentre siguem a l’Estat espanyol els únics que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res i decidiran sempre en contra nostra.”

Heribert! enyorem EL TEU MESTRATGE POLÍTIC I HUMÀ i  Continuarem LLUITANT COM A BONS SOLDATS DEL TEU LLEGAT.

Visca Catalunya!!

 

Avui recordem a l’Heribert Barrera, un autèntic República Català, l’Heribert va néixer a Barcelona l’any 1917 i el 1934 va formar part de la Federació Nacional d’Estudiants i del Bloc Escolar Nacionalista, l’any 1935 ingressà a les Joventuts d’Esquerra Republicana i Estat Català. Durant la guerra va lluitar en el front de l’Ebre i més tard es va haver d’exiliar a França fins al 1952. De 1980 fins al 1984 va ser el President del Parlament de Catalunya.

Però que va representar l’Heribert Barrera per Catalunya? Caràcter, orgull, fermesa, dignitat, per ell Catalunya estava per damunt de tot. Sempre va ser una persona directa, va ser un autèntic antifeixista, i gràcies a ell i tants altres Esquerra Republicana va poder sobreviure.

Sempre va tenir clar qui eren els enemics de Catalunya i va lluitar per la unitat del catalanisme, va tenir molt clar després de conèixer de primera mà els comunistes, que ells eren igual que els feixistes però d’un altre color, sempre va estimar la democràcia per això es va considerar ràpidament antifeixista i anticomunista, una de les seves paraules que més el caracteritzaven va ser la paraula Llibertat. Ideològicament d’Esquerres però Nacionalista fins al final de la seva vida, va tenir sempre clar que els catalans no ens podem dividir davant de l’enemic espanyol.

Va ser dels pocs valents que va parlar de la immigració il·legal, tant de la colonització espanyola com de la nova immigració de principis del segle.XXI, tenia molt clar que demogràficament Catalunya estava desapareixent, i va tenir el coratge i l’orgull de dir les coses pel seu nom. El van acusar de racista, feixista, nazi, a ell precisament, una persona valenta, directa que va dir el que majoritàriament pensa la societat catalana. Una persona d’esquerres, que una gran part de la seva vida la va dedicar a defensar la identitat catalana davant d’aquells que el que volien és fer desaparèixer la nostra estimada identitat.

Quina diferència, veritat, amb l’Esquerra Republicana actual?

Ell sempre defensava una esquerra republicana del tot nacionalista, com la de Francesc Macià, quina llastima veure alguns dels líders d’aquest partit polític que el que fan és trair els seus ideals, però nosaltres no estem per dividir, estem per sumar forces per aconseguir l’objectiu que tant va somiar l’Heribert Barrera, la llibertat de Catalunya, el Moviment Identitari Català assumeix la seva tasca al servei de Catalunya, i lluitarem fins al final per aconseguir la llibertat de la Pàtria, gràcies per ensenyar-nos els principals enemics de la nació, gràcies per estimar la democràcia i la llibertat.

Heribert Barrera sempre tindrà raó.

Visca la Pàtria i Visca la Llibertat!!!

Un cop finalitzada la lectura dels parlaments, s’ha llegit el poema que Pere Quart va escriure com a homenatge a l’Heribert Barrera.

Agraïm la col·laboraciói i la lectura d’aquest poema a S, Bonada.

“El poema és un reconeixement a la dedicació de n’Heribert Barrera com a president del primer Parlament català després del període de la República, i és una evident mostra d’admiració i afecte”.

L’Heribert

L’Heribert no ambiciona
la
política xarona.
S’ha
jugat i ara abandona
un
càrrec dut amb encert
i amb
què salvà la figura
d’aqueixa
legislatura
prou
trista, sempre disert.
L
‘Heribert diu el que pensa,
l’Heribert
diu el que és cert
i per
això no pot vèncer,
que
aquí guanya
aquell
que enganya,
Heribert;
la
veritat sempre perd
perquè els bàndols que remenen
les
cireres i les claus
ningú
no sap quant despenen
per
ensibornar els babaus.
Se les
prometen felices
els
mandarins, fet i fet,
però
pregunto, discret:
d’on
deuen sortir les misses?
D’algun
pressupost secret
que
allà dalt han estrafet?
Mes
vegem el que ara passa:
Catalunya
és una massa
de
gent pobra, molta, massa,
i de
rics lladres o rucs.
Una mena
d’argamassa
d’il·lusos
i de porucs,
d’illetrats
de tota classe…
i
obiols, serres i llucs
i
altres tifes malastrucs!
Avui
és una barreja
el
país, aquest país
de
color tirant a gris:
la
multitud que coixeja
i la
quadrilla que urpeja
i és
feliç!
Però
un cop cada vegada
la
ramada,
els
qui són més,
van
sortint de llurs cofurnes
i
després
entaforen
dins les urnes
uns
papers
que no
saben d’on els vénen
ni on
els porten; no els entenen
ni
mirant-los al revés!
Mes
abans
una
banda de firaires,
xarlatans
més
que xerraires
que
ben poca cosa valen
—botiflers
o forasters—,
els
confonen i atabalen
amb
discursos
plens
d’ultratges i recursos
mentiders.
D’aquests
munts d’homes i dones
—molts
i moltes bons i bones—
del
país, en vol fer un poble,
l’Heribert
ànima
noble,
obstinat
tant com expert.
L‘Heribert sense barreres,
sense
enteses poc sinceres
—i
potser manifasseres—
tostemps
lliure, clar i obert.
Car
l’Heribert no claudica
però
sap de transigir
quan
el cas ho justifica
i amb
l’afany d’omplir la pica
avança
de mica en mica,
assenyat,
pel bon camí.
Per
això diu el que pensa,
per
això intenta convèncer,
per
això clama el que és cert
com
Joan en el desert…
Endreça
Que
l’atzar l’afavoreixi,
que un
bon déu el protegeixi,
l’Heribert!
Per
aquella Catalunya,
ai,
germans, encara llunya,
si més
no d’avenir incert,
que
somia nit i dia,
però
sempre ben despert,
l’Heribert!

Pere Quart, abril del 1984

senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada