Menys processisme i més patriotisme

Ahir dia 21 de desembre, l’independentisme de carrer va mostrar-se per primer cop dividit entre processistes partidaris del pacifisme i radicals partidaris de fer el que fos pel nostre país, Catalunya. Els processistes van aconseguir aturar el que anava a ser una revolta contra una Espanya que ens humilia diàriament i que ens vol assimilar i transformar aquest intent de revolta en una enèsima performance. Des de l’inici de l’independentisme modern, que troba els seus orígens el 2012 després de la retallada de l’estatut amb una altra humiliació per part d’Espanya cap a nosaltres, les accions de la ciutadania al carrer s’han caracteritzat per un pacifisme que ara per ara no ens ha portat enlloc. Aquest processisme busca defensar una imatge d’un poble pacífic que demana la llibertat per a aconseguir suports i ajuda arreu d’Europa. Després d’anys de performances aquest model ha quedat obsolet. Europa ignora el cas català, els hi és igual que per votar els espanyols facin ús de la repressió i ens deixin mil ferits, els hi és igual que els espanyols ens tanquin a presó els nostres dirigents polítics. No importem a Europa, ens hem de fer valdre per nosaltres sols. 
Catalunya i els catalans mai s’han caracteritzat per un tarannà pacífic. En tenim exemples: La reconquesta, la venjança catalana, l’annexió de la Neo-pàtria i la lluita sense quarter per la sobirania del nostre país front Espanya el 1714. Catalunya era temuda i respectada en aquells temps. 

En l’actualitat per tant, una estratègia pacifista que traeix els nostres orígens com a poble, és incomprensible. Ens trobem davant d’un Estat Espanyol i un procés de globalització salvatge que només poden i volen que eliminar la identitat Catalana. El processime pacifista pretén quedar-se mirant tot això des de ben a prop permetent la nostra desaparició i després (això sí) anar a pujar muntanyes i penjar llaços grocs tots junts per a queixar-se d’aquests fets. 

L’única possibilitat de salvar Catalunya és el patriotisme i la lluita pel nostre país. Una lluita intransigent pel nostre país, sense renúncies a cap classe d’actuació i que requereix un lideratge fort i un patriotisme no potenciat pels partits de l’statu quo. El patriotisme és inherent a aquesta lluita. Sense patriotisme no hi haurà independència. Necessitem que la gent estimi el nostre país perquè pugui arribar a lluitar i fer el que fos per aquest petit país.

Europa no ens mira, i quan ens mira és en un to burlesc. “Com pot ser que aquests catalans, amb tot el que els hi està caient no facin res al respecte?” Es pregunten. Hem de demostrar-los que estan equivocats, que som un poble rebel i combatiu que no permetrà més humiliacions ni renúncies, ja vinguin des d’Espanya o des del nostre propi govern pactista que un cop més no fa més que girar-nos l’esquena.

El Moviment Identitari Català, des de sempre ens hem mostrar com a única opció patriòtica i combativa. Estem disposats a fer el que fos per a assolir la independència del nostre país i defensar la nostra pàtria. Si creus que cal deixar enrere el pacifisme i que cal emprendre una nova estratègia per a seguir endavant amb aquesta ha de ser la teva opció. Mai més cap renúncia. Mai més un altre 21D on sectors de l’independentisme boicotegin la lluita. Hem de ser molts, uneix-te a la lluita pel nostre país. Siguem fidels al nostre himne nacional, fem que tremoli l’enemic en veure la nostra ensenya.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada