OTGER CATALÓ

La cultura oficial és poc generosa amb determinats esdeveniments i circumstàncies de la nostra història més profunda i en particular, amb els fets més crucials per a la nostra identitat, llegendes que podrien donar sentit al nostre gris present. Si a això afegim tres-cents anys de centralisme forçosament ingrat amb la història de nacions històriques com Catalunya, no ens ha d’estranyar el desconeixement que sobre l’inici de la Reconquesta catalana.
Sol alguns mites sobre els nostres orígens i història sobreviuen, cada vegada més deslluïts i oblidats, mentre que d’altres corren el risc de perdre’s en l’oblit.

La llegenda d’Otger Kathalo, al que també es denomina Otger de Gothland, i els 9 Cavallers de la Terra, també coneguts com a Barons de la Fama, és una d’aquestes sagues que per la seva bellesa, simbolisme i interès històric no hem d’oblidar ni passar per alt, sent conscients que estem davant de molt més que un bell recurs literari. Però a més, el seu significat, simbolisme i ensenyaments, fan que avui en dia sigui de summe interès rescatar-la i prendre-la com un mite motivador, d’especial interès per al poble català i els descendents d’aquells que van ser els seus protagonistes fa ja més de mil dos-cents anys.
La història ens parla d’un guerrer germànic, de nom Otger, senyor del castrum Catalaunicum, el qual gentilici va poder ser el castell de Chalons al Xampany – prop del lloc on l’any 451 va tenir lloc la batalla dels Camps Catalaunicos- i que sota la tutela de l’imperi franc va reorganitzar la resistència de la noblesa visigoda refugiada en les seves antigues possessions del regne de Tolosa. La llegenda ens transmet la història d’un guerrer arribat del Nord que ferit greument en una batalla desesperada per detenir l’avenç musulmà, es va refugiar a les muntanyes pirinenques alimentant-se de fruits silvestres i de la llet dels cérvols salvatges sent cuidat pel seu fidel llebrer Gànguil, que li llepava les nafres. Mentre es recuperava, el jove guerrer esmolava la seva espasa Vilardella i polia el seu escut blau amb l’esperança de tornar a guerrejar contra els invasors d’Europa. El temps va anar passant i quan va considerar que ja havia recuperat el seu vigor fer sonà el corn amb tanta força que es va sentir ben bé de pertot arreu, i fins dels racons més allunyats i amagats van glatir cors desitjosos de lluitar fins a aconseguir treure els moros. El gos, que era més lleuger que el vent, enardit pel so del corn del seu amo, es llençà terres enllà i arribà fins a les terres de les gents més notables i prestigioses, i empès per la fe i l’entusiasme que li havia comunicat el seu amo els donà entenent que calia armar-se, reunir la seva gent i disposar-se a la brega.
Fruit d’aquesta crida van arribar nou cavallers com ell de sang germànica que al voltant d’una taula rodona van ajuntar les seves espases amb les d’Otger Kathalo jurant davant de l’altar de la Verge negra de Montgrony complir amb el seu empenyorament de Reconquesta al crit de Venjança i Guerra contra l’ocupant musulmà. Aquests nou guerrers, coneguts com els cavallers de la Terra o els nou Barons de la Fama, van iniciar el combat amb els seus mènades cap a diferents llocs aconseguint importants victòries contra el seu enemic i reorganitzant la nova terra fronterera que impediria que els invasors del sud tornessin a passar els Pirineus. Cada un seguit de la gran mainada de la seva gent va emprendre un camí diferent i posà a contribució tot el seu esforç per assolir el seu propòsit; tots ho van aconseguir. Otger s’encaminà cap a la marina i morí lluitant contra els moros de Roses. Fou l’únic que va morir en la lluita. Catalunya es veié neta de moros, però hagué de plorar la pèrdua del gran cabdill de la Reconquesta.
Es diu que aquests cavallers van ser els troncs dels importants llinatges catalans de Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany.
Com és freqüent en aquest tipus de llegendes, el guia d’aquesta companyia, Otger Cathaló finalitzarà la seva aventura morint en l’empresa guerrera a què es va consagrar, donant el seu nom i armes – el fidel llebrer Gànguil amb un collaret d’or afegit al seu escut per desig pòstum- al nou creat enclavament d’oposició a l’invasor islàmic i aconseguint la victòria i la fama després de la mort. Els seus companys d’armes així com els seus successors s’encarregarien de transmetre aquest sacrifici a través de les generacions venidores. El que segles més tard seria conegut com a Catalunya naixia entre muntanyes sagrades, bromes, llegendes i ecos de batalles en les quals es va afirmar la voluntat de lluita i resistència europea.

One thought on “Otger Cataló

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada