ELS PANELLETS (Històrica tradició)

 

S’acosta Tots Sants i aquesta deliciosa menja torna a omplir els finals dels àpats de tardor. 

Els primers panellets dels quals es té notícia daten de finals del segle XVIII. En aquella època s’acostumaven a adquirir mitjançant la participació a rifes en les fires que s’instal·laven al voltant dels carrers del Call, de l’Hospital i de la Boqueria de Barcelona durant la celebració del dia de Tots Sants; i també després de les celebracions religioses. Per aquest motiu eren considerats com un aliment beneït que, malgrat el seu petit format, es consumia en comunitat. Així, la nit de l’1 al 2 de novembre els campaners havien de tocar a difunts tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. Per això, a mitjanit s’anava a l’Església i es compartia també amb els campaners panellets, fruits secs, galetes, dolços i vi.

El Baró de Maldà, dóna fe de que ja l’any 1807 els panellets es venien al carrer de forma popular. No en va els panellets són un dels dolços més típics de Catalunya, Aragó, Andorra i Balears. El seu nivell de calories sembla que els va fer molt popular a les zones fredes del nord d’Europa, ja que era ideal per suportar millor la llarga nit de difunts.
Encara que potser l’origen de la base dels panellets sigui àrab, ja que la seva composició a base d’ametlles i sucre està ben present dins de la rebosteria d’aquesta cultura, això tampoc significa que l’origen dels panellets sigui forani. De fet, no se’n tenen dades històriques i és possible que fos una creació partint d’aquesta base àrab. Altres aliments energètics que es consumeixen aquests dies de record als difunts (1 i 2 de novembre) són les castanyes, els moniatos i el vi dolç (moscatell, mistela, vi de missa, vi ranci o vi dolç de Banyuls). Amb l’establiment de les primeres pastisseries, i més tard, amb la conseqüent creació l’any 1901 del Gremi de Pastisseria de Barcelona, els pastissers els van introduir en les seves elaboracions.

S’elaboren amb una massa dolça feta amb sucre, ametlla crua mòlta, ou batut a punt de neu i ratlladura de llimona, aquesta última perquè tingui una textura més esponjosa. Per l’exterior es recobreixen amb clara d’ou, que permet adherir més fàcilment la capa típica de pinyons. El conjunt s’enforna i es deixa refredar.senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada