Mots pedrenyals catalans del segle XVII, amb clau de miquelet, sobretot eren fets a Ripoll i Olot, ciutats amb tradició fargaire. D’aquestes pistoles se suposa que hi havia unes 70.000 per tota Catalunya, que el 1655 solament tenia una població d’uns 350.000 habitants. Estem parlant d’un poble totalment armat.

El pany de miquelet és un mecanisme que va fer-se famós arreu d’Europa. I així l’anomenaven a Anglaterra, “miquelet lock”, o a Itàlia “a la micheletta”.

La seva mortalitat era tanta que, el mateix Lluís XIV el Rei Sol, va demanar la creació d’un regiment reial armat amb “gispes de Miquelet”, després de veure les destrosses que causaren els catalans a les files dels espanyols durant la Guerra dels Segadors del 1640.

Els miquelets catalans sota les ordres de Wellington, començat el segle XIX, causaren autèntic terror als napoleònics en els seus actes de guerrilla despietada de la Guerra del Francès.

Els pedrenyals i els punyals eren les armes per excel·lència dels catalans del segle XVI fins a principis del segle XIX, quan començaren a abandonar-se a favor de mecanismes més moderns. Eren relativament fàcils d’amagar i mortals a distàncies mitjanes, causant ferides terribles. A distàncies curtes es preferia el punyal.

Després de la Guerra de Successió acabada el 1714, quan els monarques espanyols prohibiren als catalans tenir armes i, fins i tot, els barcelonins havien de tenir els ganivets de tallar carn lligats a la taula amb cadenes, els pedrenyals passaren a la clandestinitat i s’associaren encara més al món del crim.

*Llegendàrium

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada