Som aquí a Torregrossa per recordar els Germans Badia que van néixer a principis del segle XX aquí, a la plaça Mossèn Jesús Jànsa numero 7, el 1922 Miquel Badia es trasllada a viure a Barcelona on ja feia uns mesos que viu el seu germà Josep, va compaginar els estudis amb el treball com ajudant farmacèutic.


Miquel i Josep Badia, 1920

Durant aquest any de 1922 els Germans Badia es van quedar admirats de
la presència i les paraules de Francesc Macià, i rapidament el Josep i el Miquel i el seu grup d’amics lleidatans s’incorporen a Estat Català, per ells era com allistar-se a l’Exèrcit Català que comandava la figura idealista de Francesc Macià. Miquel Badia s’integra directament amb els anomenats
Escamots, on avui tenim l’orgull de tornar a veure aquests escamots fent guàrdia d’honor a la casa on van néixer els Germans Badia. Els Escamots feien excursions cada diumenge i es preparaven militarment per un dia poder entrar en combat per la llibertat de Catalunya. El Setembre de 1923
s’instaura la dictadura de Primo de Rivera i és llavors quan el moviment catalanista ha de passar a la clandestinitat i molts han de marxar a l’exili, molt semblant amb els temps que vivim l’any 2019, on tenim una part del govern a l’exili i l’altre a la presó. Els Escamots es van començar a organitzar i fer reunions més importants per poder ara si a fer accions directes contra la dictadura espanyola, i el 1925 el grup d’escamots secret, Bandera Negra, on està Miquel Badia rep un ordre, eliminar el
primer opressor de Catalunya, el rei d’Espanya Alfons XIII, els fets van ser coneguts com el complot del Garraf, però no van tenir èxit i van fracassar amb l’objectiu d’eliminar al rei d’espanya.

Torregrossa, 28 d’abril 2019

El 2 de juny de 1925 Miquel Badia va ser detingut a la farmàcia on treballava i el 26 d’abril de 1926 va començar al judici del complot del Garraf, on van jutjar a 10 nacionalistes per aquests fets, Miquel Badia va ser condemnat a 12 anys de presó, després d’uns mesos a la presó model de
Barcelona va ser traslladat al 25 de setembre de 1926 a la presó d’Alcalà d’Henares, Miquel Badia sempre va ser una persona de conviccions fermes i l’únic que pensava era com poder fugir de la presó per seguir lluitant per la independència de Catalunya. El 2 de setembre de 1927 va sortir de
la cel·la i amagat dins la brossa va poder sortir de la presó però el van perseguir i el van tornar a capturar. Va patir 50 dies dins d’una cel·la a les fosques i va estar totalment incomunicat sense poder sortir, va haver de menjar palla i merda per poder sobreviure. El 10 de novembre de 1928 va
ser traslladat a la pitjor presó d’Espanya del moment, a Ocaña, però el 30 de gener de 1930 el dictador espanyol Primo de Rivera presentava la seva dimissió i s’inicia una gran campanya a Catalunya a favor de la llibertat dels presos polítics catalans, i el 2 d’abril de 1930 Alfons XIII es va veure obligat a firmar un decret d’indult per als acusats del Complot del Garraf.


Ocaña, 1929 Miquel Badia al penal

Miquel Badia després d’uns 5 anys a la presó recuperava la seva llibertat amb 24 anys, solament en arribar a Catalunya va ser rebut per milers de nacionalistes catalans i va rebre grans homenatges.


L’abril de 1931 el president Macià va nomenar a Miquel Badia com a funcionari a ordres de presidència fent tasques sempre de seguretat, també l’hi van ser assignar que comences a preparar l’estructuració de les JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana i Estat Català). El 18 de juny de
1934 Miquel Badia és nomenat com a Cap Superior de serveis d’Ordre Públic, i és on es va veure obligat a enfrontar-se al crim organitzat i el pistolerisme com també a les màfies del joc, sempre en actitud enèrgica i d’acció, la seva tasca va funcionar a la perfecció i va desarticular diverses màfies violentes que deixaven clar que darrere de la violència més extrema a Barcelona estava vinculada la FAI.

A l’estiu del 1934 va començar a preparar el 6 d’octubre juntament amb Josep Dencàs i amb tots els grups nacionalistes radicals, el mateix dia del 6 d’octubre, Daniel Cardona, Batista i Roca i el mateix Miquel Badia van passar revista a l’Exèrcit Català a la plaça Universitat, però desgraciadament el 6 d’octubre de 1934 va resultar un fracàs. Els Germans Badia com altres nacionalistes catalans es van veure obligats a marxar a l’exili, Miquel Badia va estar a París i Amèrica fins que el setembre de 1935 que va viatjar amb un vaixell alemany fins a Düsseldorf per reunir-se amb el seu germà Josep, els últims dies a l’exili els va passar a Brussel·les fins al reu retorn a la seva Pàtria al mes de febrer de 1936.

El 28 d’abril de 1936 els Germans Badia van ser assassinats, al carrer Muntaner número 38 de Barcelona, l’assassí va ser Justo Bueno Pérez
membre de la FAI, un inadaptat espanyol.


En el llarg de la història el nostre país ha tingut diferents enemics nacionals, els lerrouxistes, anarquistes de la FAI coneguts com els “murcianos”, i ara tenim els “Tabarnicoles”, paràsits inadaptats que volen destruir la democràcia, com podem observar res ha canviat en aquests 100
anys, Catalunya té els mateixos enemics de sempre, el feixisme espanyol va sempre de la mà dels lerrouxistes i anarquistes, tenen el mateix objectiu, destruir la nostra sobirania.

Fa un any vam prometre que apuntaríem el número d’identificació dels Mossos d’Esquadra que no fossin fidels a la República Catalana, tenim la feina pràcticament enllestida gràcies als nostres serveis d’intel·ligència
que tenim dins la policia catalana i a l’exterior del país, aquesta llista de traïdors a la democràcia la tenim guardada a l’estranger resguardada pels nostres amics més fidels.

Per acabar us vull donar les gràcies per la vostra presència en un moment molt difícil per la nostra nació, com tots sabeu la nostra entitat cultural és actualment perseguida per la dictadura espanyola, ens volen a la presó i
exterminats, però han topat amb un mur infranquejable, nosaltres sempre seguirem lluitant per la justícia i la llibertat, fem molta por a l’Espanya castellana, perquè el nostre ideal es Catalunya, Catalunya i Catalunya i hem jurat odi etern als enemics de la nostra identitat, també vull saludar a
la brigada d’informació castellana que ens segueixen allà on anem i tradueixen els escrits del nostre amic i company VicMe, des de les muntanyes pirinenques on viu us envia salutacions.


Companys, soldats de Catalunya, no defalliu mai i seguiu el camí de la llibertat, de la justícia i del sacrifici de l’ideal.


Per la memòria dels Germans Badia, Visca la Pàtria i Visca la Llibertat!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada