L’origen

La Nit de Sant Joan és una festivitat d’origen pagà, que sol anar lligada a encendre fogueres o focs. La finalitat d’aquest ritu era “donar més força al Sol” que, a partir d’aquests dies d’hivern anava fent-se més feble. Simbòlicament, el foc també té una funció purificadora en les persones que ho contemplaven.

Els solsticis representen l’etern contrast de la llum i la foscor, de la vida i la mort i l’etern renéixer de la creació, on res pot ser destruït, només transformat en el només transformat en els tres estats naturals, sòlid, líquid i gasós.
És l’au fènix que sempre reneix de les seves cendres.

Solstici d’estiu

Per Sant Joan, el sol avança arran de l’horitzó, com correspon al Solstici d’estiu. Al migdia, el sol és dalt del cel, i si estaquem un bastó a terra, no fa gens d’ombra. El poble, sabia que aquella posició indicava l’arribada del bon temps i de les collites. D’ací el costum de passar la nit del 23 al 24 de juny en vetla, cantant, ballant i fent folga.

Sant Joan és la nit màgica als pobles de la mediterrània, la més curta, abans del dia més llarg. Una nit on les criatures fantàstiques desperten i volten pel món. La vitalitat de l’imaginari és un indicador de la salut dels pobles. Podem dir què, les cultures que conserven i fomenten una mitologia pròpia, gaudeixen de bona salut.

Tenim una mitologia pròpia, amb rituals, llegendes, i criatures fantàstiques nostrades.

Per Sant Joan coincideixen tres rituals: els rituals del foc, els de l’aigua i els de les plantes.

Una nit especial, arrelada a la nostra identitat, a la identitat dels Països Catalans.senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *