El solstici d’hivern, assenyala el moment més fosc de l’any, però a l’hora el moment en el que  emprèn el camí per augmentar el seu protagonisme; en un nivell antropològic profund, l’home primitiu, que depenia del Sol per sobreviure,  vivia amb una angoixa esfereïdora  els moments més foscos i freds de l’any. Sembla ser que els primers rituals a l’historia de la  humanitat  eren una crida per que el Sol tornés a il·luminar i donar escalfor al dia. Aquest simbolisme encara es manté en les espelmes i llums als arbres de Nadal.

Des de la més remota antigor el Sol ha format del món mític de tots els pobles,  el Sol mític no és simplement l’astre que il·lumina i escalfa, sinó que és una projecció d’un conjunt d’experiències (no específicament religioses) lligades a la lluminositat, a la claror, a la periodicitat, a la desaparició i al retorn, a la fecunditat, etc.

25 de desembre, el naixement del “Sol Invicte”

El  25 de desembre a l’època romana tenia lloc una festa de caràcter marcadament imperial, el ‘Natalis Solis Invicti’ el naixement del sol victoriós, quan el dia comença a créixer de bell nou ;L’any 354, amb la cristianització de l’imperi, la festa solsticial del ‘Natalis Solis’ va ser considerada el ‘Natalis Dominis Iesu Christi’  en tant que es pretenia substituir la figura de Jesucrist per al del déu que, fins aleshores, havia tingut una major consideració. De manera semblant s’havia fet amb el diumenge, declarat ‘dia del Sol’ i jornada de repòs oficial.

Aquesta vinculació de Nadal amb el Sol i la llum encara es conserva en moltes poblacions catalanes on hi ha el costum, en la nit que el precedeix, d’encendre fogueres o teies al mig de la plaça. Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja sigui en forma de fogueres o bé amb forma de torxes fetes amb tot tipus d’herbes. Aquesta és una pràctica que és hereva de mil·lenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal.

Nadal i l’inici d’any a Catalunya.

El nostre país ha tingut diverses dates considerades com a l’inici de l’any. Antigament l’any començava per l’Encarnació, o sia el 25 de març. En el calendari popular, l’Encarnació correspon a l’equinocci de primavera. Segons els antics, pels volts d’aquesta data se celebrava l’Any Nou: els jueus, amb la Pasqua, i també els romans” i continua afirmant que “com que l’Encarnació de Jesús –el prmer dia de la Redempció- havia de coincidir amb el primer dia de la creació, esqueia que fos el 25 de març; nou mesos més tard, exactament, seria Nadal, el 25 de desembre.

Aquesta forma d’inicar l’any va perdurar fins que, el rei Pere el Cerimoniós, amb la finalitat d’honorar més la festa de Nadal, va manar que als seus dominis l’any comencés per Nadal, i per aquest motiu des de 1350 al realme d’Aragó van coincidir i fusinar-se els dies de Nadal i de Cap d’Any.

A Catalunya sembla que va persistir fins al regnat de Felip II de Castella en ple segle XVI.senyera,fenix,moviment,identitari,catala,mic,catalunyacatalana,

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *