Amb prou feines clarejava quan una donzella va trucar a la porta de la senyora per avisar-la. Arnau Roger, comte de Pallars, acabava d’entrar al castell i la volia veure de seguida. No era una reunió esperada, i era sabut que el comte era un home violent. Aldonça de Bellera va entendre de seguida que no seria una visita de cortesia. La donzella li va atansar un vel i una capa perquè no es refredés, perquè aquell matí del 16 de febrer del 1430 el temps era gèlid.
Una dona de govern
Aldonça no sabia què volia el comte, però tenia ben clara una cosa: no perdria els estreps ni la dignitat. Ja feia molts anys que el seu marit, el comte de Bellera, havia mort en combat a Morvedre quan era governador de València a les ordres de Martí l’Humà, i des de llavors ella s’havia fet càrrec de les seves propietats. Tenia, doncs, una llarga experiència política i de gestió. Quan el va veure el va saludar amb naturalitat, ignorant els homes armats que l’acompanyaven: “Déu us doni un bon dia. Com és que sou tan matiner?”. El comte li respongué que tenia un afer pendent amb el fill d’Aldonça, que era el marit de la seva germana. Malgrat l’actitud conciliadora de la dama, Arnau Roger la va agafar pel braç amb força i li va anunciar que era la seva presonera. Però ella, després de declarar que no reconeixia la seva autoritat, es va tancar a la seva cambra, que era a dalt d’una torre.
Els homes del comte de Pallars van sotmetre el castell, la vila i les masies de Rialb i les valls. Malgrat que van rebre instruccions explícites d’Aldonça d’acceptar la nova autoritat sense resistir-s’hi, van patir saquejos i mals tractes, i almenys hi van morir dues persones.
Resistència passiva
Els invasors van fer marxar la gent del castell per aïllar Aldonça, però ella es va mantenir a la torre en un acte de resistència pacífica. Esperava que la seva segona instrucció als vilatans donés fruit: fer arribar de seguida a la reina la denúncia de tots els abusos que estaven patint. I efectivament, al cap d’unes setmanes, el governador de Catalunya va alliberar la presonera, li va retornar les terres i els privilegis i va fer indemnitzar la dama i els camperols. Aldonça encara va viure cinc anys més.
Font: Sàpiens
