Un 4 de maig de 1773 esclata a Barcelona l’Avalot de les Quintes, la primera gran revolta des de la derrota de 1714. El motiu és la introducció d’un sistema de lleva per sorteig que imposa un servei militar de fins a 8 anys als “mossos útils” d’entre 16 i 36 anys i del que en surt fins a una cinquena part de l’exèrcit, d’aquí el nom de “quinta”.
Amb aquest sistema es forma un exèrcit pel qual pocs joves s’allisten voluntaris i que cal completar amb mercenaris estrangers, homes sovint sortits de la delinqüència. Del sorteig n’estan exempts els nobles i l’alta burgesia, afectant sobretot a les classes populars, és a dir, la majoria de la societat.
Coneixent el rebuig que el sorteig pot generar entre els barcelonins, el Ministeri de Guerra trasllada a l’Ajuntament de Barcelona l’ordre de conformar les llistes. Segons el baró de Maldà, que descriu l’episodi al seu “Calaix de Sastre”, aquell matí de maig molts joves intenten fugir de Barcelona per escapar del sorteig i, quan els guardes tanquen les portes, irrompen a la catedral armats de bastons, toquen a sometent i estenen la revolta per la ciutat.
Al pla de Palau, on hi ha el Palau Reial Nou, centenars de joves es concentren per mostrar el seu rebuig a les “quintes” davant el capità general de Catalunya. Durant la tarda, un grup d’aquests intenta sortir pel Portal Nou i onze d’ells cauen ferits o morts pels trets dels guardes, encenent les protestes fins al punt que el bisbe de Barcelona ha de sortir a apaivagar els ànims.
Durant els següents dies els incidents se succeeixen entre altres coses per les provocacions dels soldats de la guarnició envers els barcelonins. L’Ajuntament -que no dona la llista dels “conspiradors” que els militars requereixen- adreça un escrit al capità general de Catalunya on -després de lloar el rei i les autoritats- acaba demanant que es castigui als soldats que es burlin dels ciutadans.
Finalment, tot i que les autoritats militars reclamen castigar els revoltats i fan destruir les campanes que havien tocat a sometent, la Reial Audiència no instrueix cap procés i, per no agreujar la situació, es recorre al sistema habitual de voluntaris pagats per formar l’exèrcit.
Font: Esguard Històric
