El Rebel Romàntic Català
Avui recordem una figura heroica del catalanisme del segle XX, un nacionalista català d’època, d’aquells naturals del país que van fer història, un patriota de lletres, rebel, directe, un perfecte identitari que va saber defensar la nació catalana i ens va ensenyar el camí a seguir per acabar amb la dominació espanyola de Catalunya.
Bonaventura Gassol i Rovira va néixer el 6 d’octubre de 1893 a la Selva del Camp.L’any 1913 va entrar al Seminari de Tarragona on va llegir el seu primer llibre de Prat de la Riba “La Nacionalitat Catalana”. El seu
desvetllament cap al catalanisme va ser ràpid, va entendre la situació del país i va continuar la seva formació al seminari fins al juliol de 1914, que es va traslladar a viure a Barcelona. La seva militància política comença ràpidament, l’any 1915 va formar part de la Joventut Nacionalista, i el 1922 es va afiliar al partit polític Acció Catalana, el seu primer gran parlament va ser en el monestir de Ripoll, on va defensar la família catalana, recordant la vida d’En Maragall i Prat de la Riba i convidà a tots a retre jurament de fidelitat a la Pàtria. Finalment, van fer un brindis per la sang de tots els herois catalans.
Com a Poeta ja començava a tenir grans fites importants, la seva millor obra van ser les poesies patriòtiques “Les Tombes Flamejants” on obtindria grans premis. Afiliat com a militant actiu d’Estat Català, va combatre ràpidament la dictadura de Primo de Rivera, veient-se obligat a marxar a l’exili el novembre de1924.
Va participar amb els Fets de Prats de Molló l’any 1926 i és detingut, jutjat i expulsat de França, és llavors que estableix la seva residència a Bèlgica. A finals de 1927 i com a secretari de Francesc Macià va viatjar a l’Uruguai i Cuba, per reunir-se amb els catalans d’Amèrica. Després de la caiguda de la Dictadura de
Primo de Rivera, Ventura Gassol va retornar a la seva Pàtria Catalana, així i tot, va haver de passar uns dies a la presó de Figueres i va ser alliberat a principis d’agost de 1930.
Va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya l’any 1931, i després de les eleccions el President Macià el va nomenar conseller de cultura.
El 1934 participa en els fets del 6 d’octubre i fou condemnat a trenta anys de presó essent reclòs al vaixell “Uruguai” i després al Penal de Cartagena.
El triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 va permetre el seu alliberament.En el començament de la Guerra Espanyola i com a conseller de cultura va defensar les vides de diferents catalans perseguits per la violència revolucionaria i va salvar gran part del patrimoni cultural del país, per aquest motiu Ventura Gassol va ser un dels objectius del terror de la FAI, en veure perillar la seva vida va tornar a l’exili el 23 d’octubre de 1936.
El 1941 exiliat a França va ser detingut durant 3 mesos pels nazis abans de marxar clandestinament a Suïssa. Va retornar a Catalunya el 28 de juny de 1977 on va rebre grans homenatges fins al dia de la seva mort el 19 de setembre de 1980.
Exiliat diverses vegades, compromès amb Catalunya des de pràcticament la seva infància, i lluitador incansable, el podien detenir, intentar assassinar, que ell continuava treballant per l’alliberament nacional, formalitzant un exercit nacional com a Prats de Molló o visitant els grans mecenes del nacionalisme
català a Cuba, quan ell tornava d’un exili era per aconseguir ràpidament la independència de Catalunya, no tenia por a cap jutge o militar espanyol, la seva veu era suau, sense estridències, però la seva ànima era immortal, Ventura Gassol era un rebel romàntic dels d’abans, poeta clàssic, inconformista i
amb les idees directes de com fer front a aquells personatges imperialistes que volien fer desaparèixer la nostra identitat. Un exemple a seguir, davant d’aquests polítics covards i traïdors que volen que oblidem la nostra història gloriosa.
La derrota mai és el camí.
Visca la Pàtria!
Visca la Llibertat!
