Abans de començar i per a deixar clar que tinc un dilatat currículum polític, és de menester que em presenti: Sóc Encarna Parreño, deixebla del Prof. Carles M. Espinalt, tècnic en Psicoestètica directiva, autora dels llibres: “Converses amb Carles M. Espinalt” i “Combat Patriòtic”, dels opuscles “Us presentem la Psicoestètica” i “Homenatge a Josep Ma. Batista i Roca”, i coautora dels següents: “Psicoestètica del líder político”, “La imatge d’un estat”, “Sobre la integració dels immigrats”, “Serà el 1992 l’any de la independència de Catalunya?” i “Front pel plebiscit per la independència de Catalunya”. He pronunciat infinitat de conferències i escrit centenars d’articles. Sóc una de les artífexs de la revista “Independència de Catalunya” i també de l’adhesió de 52 ajuntaments que, des del 1993, venien reclamant als nostres Parlaments la convocatòria immediata d’un Plebiscit on calia respondre la pregunta que el prof. Carles M. Espinalt deixà redactada: “Voleu una Catalunya independent i vinculada a Europa bo i separant-se d’un estat intermediari que duplica els impostos dels ciutadans i dificulta la nostra peculiar vida política?”.
Dit això, tinc tota l’autoritat moral i política per a exposar-vos el següent:
Tots coneixem el mètode pedagògic de Castella: “la letra con sangre entra”. Per tant, a Catalunya no hi ha hagut mai bilingüisme, només esclaus “parlant la llengua de l’amo”, és a dir, la “lengua del imperio”, imposada per la força de les armes després de convertir Catalunya en una colònia.
Així, quan enraonar el teu idioma, al teu propi país, et pot dur a la mort, hom pot començar d’entendre per què molts catalans diuen ésser bilingües, tot fent cants a l’esquizofrènia que suposa pensar en un idioma i haver de traduir i discutir, alhora, en un altre de diferent. Si tan beneficiós resulta fer aquest exercici, per què la majoria acaben sent monolingües castellans?
Amb tot, en plena reculada del català on tots els experts estan anunciant la seva desaparició en dues dècades, és de rebut que dieu aquestes bajanades?: “Gabriel Rufian creix a cada nova intervenció. I a cada nova intervenció, creix l’independentisme, fent arribar el seu discurs a aquells sectors de la nostra societat més distants, tradicionalment indiferents a allò que fa o diu l’independentisme.
Aquest és l’enorme potencial, de país, de l’emergent Gabriel Rufian, un dels fills pròdigs de Súmate que executa com ningú l’estratègia de penetració urbana que obsessiona a Oriol Junqueras” (El Nacional 7/11/2021, Sergi Sol).
Si alguna cosa no fa aquest funcionari amb aires de majordom són discursos independentistes! Aquest element només “xerra”, en la “lengua del imperio” i “parlant sense substància i fora de propòsit” no s’ha integrat mai a ningú! D’altra banda, a on se’ns pretén integrar “xerrant” en castellà? A l’atrotinat “imperio español”? On és, doncs, el mèrit? En què us baseu per afirmar que els immigrats som indiferents a la Independència de Catalunya? Els dos milions tres-cents mil vots de l’1-O eren tots dels Puigdangoles i Puigferreter?
Així, per a saber què penetra aquest Rufián, caldria primer conèixer quina és “l’estratègia de penetració” d’Oriol Junqueras?, car ni l’un, ni l’altre, han dit mai que a Catalunya hi ha “ IMMIGRATS I COLONITZADORS” Si no sabeu ni parlar clar i, menys, definir els bàndols en discòrdia, on és el vostre missatge? Buidant el contingut, és a dir, el fons, només hi deixeu la forma, el que significa que no és tan important el que es diu, sinó l’idioma amb el que es diu! És aquest el vostre missatge? És aquesta la vostra fita? Acabar amb el català per aconseguir l’Espanya uniforme? I, vosaltres? En quin partit us arrenglereu: entre els “PATRIOTES” o els “BOTIFLERS”? A favor de quin bàndol esteu? El dels colonitzadors destacats per l’”imperio”? Aquells que vénen amb feina, bons sous i, sovint, amb goril·les que els protegeixen? O amb armes per a buidar els ulls dels nostres compatriotes? O amb títols de mestres i catedràtics? Sense oblidar-nos dels metges, dels inspectors d’hisenda o dels jutges?. Aquests són els qui esteu penetrant?
Com a filla de murcians i llengua materna castellana, puc afirmar-vos que als immigrats les vostres “penetracions” ens provoquen autèntic fàstic, car són les actituds pròpies dels covards. Nosaltres, marxàrem del nostre país per a poder-nos guanyar la vida i, la vostra vocació d’esclaus d’un “imperio” podrit i farcit de lladres, bo i començant pel seu cap d’estat, ens estan arruïnant la vida, també a Catalunya.
Els immigrats, tenim molta més dignitat de la que pugueu tenir vós, en mossèn Junqueres i el seu escolanet. No us atreviu a parlar en nom nostre, car cap de vosaltres ens representeu. Nosaltres, abans que aguantar les morrades dels cacics, la ignomínia de la inquisició, la picaresca que tolera el lladrocini com a norma de vida i el “xivato” que tot ho empastifa amb les seves mentides, vàrem marxar! Ens rebel.làrem contra el seu règim feudal, desarrelant-nos! Com voleu que no estimem la nostra mare adoptiva? Aquella que ens permeté superar la fam i refer l’esperança? Per contra, vosaltres, només hi voleu restar en aquesta podrimenta i, a sobre, dieu que estimeu als nostres botxins que, també, són els vostres! No arribeu ni a traïdors, sou, simplement, uns COQUINS!
Us heu passat per l’aixella i no dic l’entrecuix, perquè allà no hi teniu res, els nostres vots a favor de la Independència, expressats democràticament en el Plebiscit de l’1-O de 2017. Quina “penetració” pot fer algú que és incapaç de defensar els seu POBLE davant les forces d’ocupació castellanes? Cap discurs! Cap intervenció! Vàreu ser tot el dia amagats als vostres luxosos despatxos. No pas preparant i organitzant la defensa, sinó, la vostra entrega per a convertir una VICTÒRIA en una DERROTA! I us dieu demòcrates? Quan sou els primers a devaluar els nostres vots? On us heu format com a dirigents? I, amb quina metodologia? I, ara, us vanaglorieu d’ésser els “penetradors” de no sé què i de no sé qui? Hem de córrer a comprar vaselina?.
Els immigrats, som conscients que l’atrotinat “imperio español” vol exterminar la llengua catalana i amb ella, Catalunya. I, malgrat que la majoria dels qui vingueren d’altres indrets de l’estat no havien anat mai a escola, van aprendre sense problema l’idioma i l’ofici, perquè no som idiotes! No cal que ens perdoneu la vida, tractant-nos com a éssers inferiors incapaços de parlar o entendre el català! Vosaltres, no practiqueu la misericòrdia, sinó l’esclavatge! No teniu trons de mirar-nos als ulls i mantenir el català i, per a superar el complex d’esclau que us aclapara, ho vestiu d’educació i, sempre, de commisceració quan no és res més que POR.
Quan se’ns ha preguntat si volíem ésser catalans? Quan se’ns ha explicat què havíem de fer per a esdevenir catalans? Qui ens ha donat cap pauta? Qui s’ha molestat a fer-nos partícips que vivim en una colònia? Nosaltres, sabem que: “el hombre no es de donde nace, sinó de donde pace” i, vosaltres, ens tracteu com a bestiar pensant que només menjant ja en tenim prou! Qui ens omple l’esperit? No sou ni cristians, car encara no heu après que “no tan sols de pa viu l’home”!
Sou tan coquins que només penseu a satisfer als colonitzadors, adés organitzant-los “feries de abril” que pagàveu amb els nostres diners i, ara, “penetrant-nos” en la “lengua del imperio”! D’això, en català, en diem llepaculs!. Insisteixo, no ens barregeu amb la colla de colonitzadors que l’”imperio” té destacats a Catalunya! Nosaltres, volem gent que parli clar i CATALÀ! Els immigrats ens emmirallem en models com Carrasco i Formiguera o Gonzàlez i Alba. Catalans d’adopció que no dubtaren a deixar la seva vida per la Independència de Catalunya. Aquests prohoms són els que dignifiquen la immigració davant Catalunya i no pas el “majordom” sense ofici, ni benefici, que teniu a la capital de l’”imperio” xerrant en un hemicicle buit.
Amb tot, si com dieu en el vostre article, els qui aproven i aplaudeixen la vostra estratègia “penetradora” és Societat Civil Catalana està clar per qui treballeu, fet que demostra la veracitat de la sentència del prof. Carles M. Espinalt: “La por no fa traïdor a ningú, però, té el poder d’IDIOTITZAR-NOS”!
Tanmateix, per idiotes que sigueu, no heu d’oblidar que aquells que foragitaren els colonitzadors dels pobles sud-americans, foren els espanyols integrats en aquelles terres! Heu fet tard, no podreu revertir la voluntat de l’1-O: els veritables patriotes catalans i, els immigrats integrats, som com la mata de Jonc. Hem arrelat amb força, no proveu d’arrencar-nos! No us en sortireu. Fem pinya i la fem en CATALÀ! Espanya ha perdut. Fora bo que, uns i altres, deixeu de fer el fantasma!
Atentament,
ENCARNA PARREÑO
Deixeble del Prof. Carles M. Espinalt, Tècnic en Psicoestètica Directiva