26 de gener, el dia del soldat català

Patriotes Catalans

Aquesta data celebra la victòria de les tropes catalanes enfront les del rei Felip IV a la coneguda batalla de Montjuïc l’any 1641, l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Recordem un cop més aquells que s’han enfrontat a les armes de l’enemic pel nostre país:
-Per la unificació del que avui es coneix com a Països Catalans.
-Els que a  la guerra de successió espanyola van lluitar al costat de Carles III.
-Els protagonistes de la Revolta dels Angelets de la terra.
-Els voluntaris catalans que per la llibertat van anar a la Primera Guerra Mundial.
-Els patriotes que durant els anys 30 sota el nom d’Estat Català, Nosaltres Sols! i Bandera Negra van emprendre les armes.
-Els que van defensar el país i la seva gent durant la Guerra Civil Espanyola
-Els que van lluitar contra Espanya en nom d’EPOCA i Terra Lliure
i a tants d’altres que resten a la memòria històrica.

Diades com la d’avui prenen un gran simbolisme històric. I encara prenen una dimensió més gran quan aquest és un homenatge fet a tot un poble, un homenatge que fem a aquells qui han lluitat contra l’ocupació espanyola i francesa, però també, i aquesta n’és la gran força, un homenatge que fem als lluitadors d’avui i a aquells qui el dia de demà seguiran el relleu en la lluita.
Aquest és el sincer homenatge que des del MIC volem fer a tots aquells qui al llarg de la història s’han compromès amb la defensa per la llibertat del nostre país; a tots aquells als qui les seves gestes no han estat recollides pels llibres d’història; a tots aquells qui des de l’anonimat han esdevingut soldats de Catalunya.
Segurament cadascú ha decidit venir a aquí, el Fossar, un dels punts més emblemàtics de Catalunya, per diferents motius, però per sobre de tot, estem aquí fermament convençuts que la lluita per la llibertat de Catalunya s’ho mereix.
De la nostra capacitat d’acció i de resposta, en depèn el nostre futur. Per això cal recordar als nostres patriotes, a la nostra gent que s’estima aquesta terra per sobre de tot, i entendre que val la pena seguir lluitant, ja que si en més de tres segles ni els espanyols ni francesos han aconseguit el que buscaven tampoc ho podrán aconseguir ara. Encara no han entès els que els ve a dir la història; ja els ho diem nosaltres: que amb nosaltres NO PODRÁN!.
El llegat que han deixat els espanyols i francesos és un llegat de repressió i mort.
Cal sortir al carrer amb fermesa, sabent que som part d’un poble que no està disposat a deixar-se trepitjar. Un poble que segueix dempeus.
I és per això que ens segueixen reprimint i silenciant amb total impunitat amb el mateix objectiu de sem-pre , derrotar-nos i fer-nos desaparèixer com a poble.
Hem de seguir lluitant contra les fronteres imposades per espanya i frança; cal seguir lluitant per una lli-bertat completa, sense traves ni condicions per part dels ocupants. Cal fer un pas endevant.
Pels que van lluitar i caure, pels que van resistir, per tots aquells els que seguim lluitant dia a dia des dels nostres pobles, ciutats i pels que vindrán.
Perquè mai oblidarem els companys. Que visquin els caiguts per una Catalunya lliure.
Visca Catalunya!!
Un dels cronistes de la batalla, el portuguès Francisco Manuel de Melo, a la seva obra “Movimientos guerra y separación de Cataluña en tiempos de Felipe IV” diu que Francesc de Tamarit va pronunciar el següent discurs als seus homes abans de la batalla:
“Si dubteu, valerosos catalans, per la condició de la fortuna, crec que teniu raó; però, si us esporuguiu per les forces que us amenacen, és ben debades el vostre recel. Teniu de veí el vostre més gran enemic; guaiteu allí: darrera aquella muntanya s’amaga la ruïna de la vostra Pàtria, guaiteu, allà hi ha el gran vas de verí que aviat es posarà a les vostres mans. Trieu, senyors, si el voleu beure per morir infamement o si el llanceu per fer-ne trossos, en la qual cosa consisteix la vostra vida. (…) La raó és amb vosaltres; avui hem d’acabar el gran edifici de la llibertat que heu aixecat; avui cal donar la sentència en la qual es publicarà al món la vostra glòria o la vostra infàmia; a aquest dia s’han dedicat tots els encerts que heu obrat fins ara; aquest és el moment en què es definirà a la posteritat el vostre nom, o per alliberador o per fementit; espereu i sofriu constants els cops del contrari, que no se us donarà pas de franc la glòria d’aquest dia venturós. (…) Una sola cosa us demano de tot cor: que guardeu, en aquesta avinentesa, l’observança dels ordes militars, i que cadascú s’estimi més ésser covard en el seu lloc que valent en el dels altres, perquè de la consonància dels constants i els agosarats depèn l’harmonia de la victòria.  F.M. de Melo, traducció de Fèlix Cucurull a “Panoràmica del nacionalisme català”.

One thought on “Diada del soldat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.