ENS TROBEM, AVUI, EN UN ALTRE ANIVERSARI DE LA RENDICIÓ DE LA CAPITAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA A LES ARMES CASTELLANES I FRANCESES. ENS TROBEM, AVUI, EN UNA ALTRA OPORTUNITAT DE DELATAR PÚBLICAMENT I FER PALÈS, EL FUNEST HORITZÓ QUE NO PODEM SINÓ ALBIRAR, AMBDÓS PER A LA NACIÓ I PER A LA SOCIETAT CATALANES.
SOM, AL CAP I A LA FI, EN UN DIA PER REMEMBRAR DERROTES I REPASSAR GREUGES. I AIXÍ, TAN SOLS PER COMENÇAR, MOLT TRISTAMENT, OBSERVEM, ENGUANY, UN ALTRE ONZE DE SETEMBRE IDEOLÒGICAMENT ESBIAIXAT, IMPREGNAT D’INTERPRETACIONS SOVINT INTERESSADES I PRÀCTICAMENT EN TOTS ELS CASOS PARCIALMENT O TOTALMENT ERRÒNIES EN SUBSTÀNCIA, DE LA GUERRA QUE ANORREÀ L’ESTAT DELS CATALANS.
CONTINUEM, ENGUANY, OBSERVANT EL DESPLEGAMENT D’ACTES INVOCATS PER VISIONS HISTÒRIQUES LLARGAMENT REFUTADES. I NO PARLO PAS, DELS ESFORÇOS DE “VIBRANT”, DEL FUNEST “INSTITUT DE NOVA HISTÒRIA” O DE LA PRETESAMENT PROFESSIONAL “GOTA CATALANA”. NO. FAIG DIRECTA REFERÈNCIA ALS MEUS COL·LEGUES DE L’ACADÈMIA. TREC A COL·LACIÓ EL TESTIMONI CIENTÍFIC D’AQUELLES UNIVERSITATS CATALANES I DELS SEUS HISTORIADORS, ALS QUALS MOLTS DELS AVUI AQUÍ PRESENTS SOVINT MENYSPREEN.
I AIXÍ, LLENÇO UN LAMENT AL CEL ESSENT TESTIMONI, UN COP MÉS, DE LA FALSA NOCIÓ DE LA CATALUNYA MODERNA COM A REGIÓ O PART CONSTITUENT D’UNA FEDERACIÓ O CONFEDERACIÓ IBÈRICA, MALGRAT QUE AVUI SABEM JA AMB FERMESA INDISCUTIBLE, QUE EL PRINCIPAT FOU UN ESTAT FORMALMENT SOBIRÀ.
SOC TESTIMONI, UN COP MÉS, D’AQUELL ABSURD DISCURS SEGONS EL QUAL, HOM VISQUÉ UNA GUERRA CONTRA L’ABSOLUTISME, PER TANT, EN CONSEQÜÈNCIA, UN CONFLICTE PER CANVIAR EL MODEL DE GOVERN D’AQUELL ESTAT IBÈRIC O ESPANYOL QUE JA HEM DECLARAT INEXISTENT. ABSURD, CAR NO CAL ANAR GAIRE LLUNY NI PERCAÇAR AMB GAIRE PROFUNDITAT PER OBSERVAR-NE LA FALSEDAT. DE FET, TAN SOLS CAL FER REFERÈNCIA AL JURAMENT DE LES CONSTITUCIONS CATALANES PER FELIP V EL 1705.
UNA VISIÓ, ÉS ABSOLUTAMENT FONAMENTAL DIR, NO TAN SOLS ABSURDA, SINÓ, A MÉS A MÉS, PREGONAMENT TÒXICA, CAR NATURALITZA L’ABOLICIÓ DE L’ESTAT CATALÀ, CONVERTIT, DINS EL DISCURS, EN REGIÓ FEDERAL O CONFEDERAL, I FA OBLIDAR QUE L’ANORREAMENT DEL MATEIX FOU IDEADA EN PLENA GUERRA NO COM A REFORMA, SINÓ COM A MESURA VOLGUDAMENT DESTRUCTIVA IDEADA AMB L’OBJECTIU ESPECÍFIC DE CASTIGAR ELS CATALANS. LA FUNDACIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL FOU UN CÀSTIG ALS CATALANS… I ARA VOLEN QUE EL RESCATEM! SÍ! AL CAP I A LA FI, PER QUÈ ENS CERQUEN ALÇATS CONTRA EL “RÈGIM DEL 78”? QUINA ALTRA RAÓ POT EXISTIR, SI NO ÉS FER MILLOR L’ESTAT ESPANYOL; CANVIAR , PER TANT, BENEFICIAR, EL MONSTRE INVENTAT ESPECÍFICAMENT PER CASTIGAR ELS CATALANS. AIXÒ, PERÒ, NO SÓN OBSERVACIONS POLÍTIQUES. AL FINAL, TAN SOLS HE PALESAT FETS HISTÒRICS, PRIMER, I DELATAT LES INTENCIONS D’AQUELLS ELS QUALS TERGIVERSEN ELS MATEIXOS, DESPRÉS. ARA, PERÒ, TINDREU, TAMBÉ, POLÍTICA. CAR, SENYORS, SI BÉ SOC HISTORIADOR, TAMBÉ TINC L’HONOR D’ACTUAR EN REPRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL LA QUAL HA ESDEVINGUT CASA COMUNA DE TOTS ELS IDENTITARIS CATALANS.
HE PARLAT COM A CIENTÍFIC I HE PARLAT COM A CATALÀ; ARA, PARLARÉ COM A IDENTITARI. I HO FARÉ, PER FER VEURE A TOTS ELS PRESENTS, LA NECESSITAT IMPERANT DE RECÓRRER AL NACIONALISME FONAMENTAT EN LA IDENTITAT, PER FER FRONT ALS AGENTS QUE CERQUEN OPUGNAR LA NOSTRA DIGNITAT I ANORREAR LES POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAR I DESPLEGAR UNA VIDA FRUCTÍFERA EN LA SOCIETAT DE LES QUALS HAURÍEM DE GAUDIR COM A INDIVIDUS LLIURES. LES DONES I ELS HOMES DEL NOSTRE PAÍS, COM A MÍNIM DES DE LA GUERRA CONTRA JOAN II, ENTENIEN LA SEVA CATALANITAT COM A COMPROMÍS CÍVIC VERS ELS SEUS IGUALS I VERS UN PRINCIPAT EL QUAL HAVIA DE VETLLAR PELS INTERESSOS DE LA NACIÓ. TAL ÉS, L’ACTITUD QUE DESPRENEN ELS DOCUMENTS A PARTIR DEL SEGLE XV.
HE PARLAT COM A CIENTÍFIC I HE PARLAT COM A CATALÀ; ARA, PARLARÉ COM A IDENTITARI. I HO FARÉ, PER FER VEURE A TOTS ELS PRESENTS, LA NECESSITAT IMPERANT DE RECÓRRER AL NACIONALISME FONAMENTAT EN LA IDENTITAT, PER FER FRONT ALS AGENTS QUE CERQUEN OPUGNAR LA NOSTRA DIGNITAT I ANORREAR LES POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAR I DESPLEGAR UNA VIDA FRUCTÍFERA EN LA SOCIETAT DE LES QUALS HAURÍEM DE GAUDIR COM A INDIVIDUS LLIURES. LES DONES I ELS HOMES DEL NOSTRE PAÍS, COM A MÍNIM DES DE LA GUERRA CONTRA JOAN II, ENTENIEN LA SEVA CATALANITAT COM A COMPROMÍS CÍVIC VERS ELS SEUS IGUALS I VERS UN PRINCIPAT EL QUAL HAVIA DE VETLLAR PELS INTERESSOS DE LA NACIÓ. TAL ÉS, L’ACTITUD QUE DESPRENEN ELS DOCUMENTS A PARTIR DEL SEGLE XV.
ERA, COM A TAL, UN IDENTITARISME INTRÍNSECAMENT VINCLAT AMBDÓS A LA LLIBERTAT POSITIVA I A LA LLIBERTAT NEGATIVA. A LA PRIMERA (POSITIVA), PERQUÈ ERA FONAMENTAT EN EL DESENVOLUPAMENT VITAL D’ACORD FORMES I MANERES LES QUALS NO SÓN CREADES DE MANERA DIRECTAMENT INTERESSADA, PER TANT, MANQUEN SENTIT PER SE; APORTEN A L’INDIVIDU UNA COSMOVISIÓ QUE LI PERMET CAPTENIR LA REALITAT DOTANT-LA, ALHORA, DEL SENTIT QUE DESITGI. INEVITABLEMENT, DONCS, AQUESTA PERSONA RECLAMARÀ MITJANS PER DESPLEGAR LA SEVA EXISTÈNCIA EN LA DIRECCIÓ QUE LA VIDA DUTA A TERME SEGONS AQUESTA COSMOVISIÓ EL DUGUI A ANHELAR. VINCLAT A LA SEGONA (NEGATIVA), PERQUÈ DUIA INTRÍNSECAMENT EMPARELLAT UN COMPROMÍS CÍVIC ENVERS ELS IGUALS, I TAMBÉ ENVERS L’ESTAT SEMPRE QUE AQUEST REPRESENTÉS ELS INTERESSOS DELS CATALANS COM A COMUNITAT. EN TANT QUE GUARDIANA DE LES FORMES I DE LES MANERES QUE DEFINIEN LA NACIÓ COM A GRUP HUMÀ I DELS ANHELS I PREOCUPACIONS FUNDATS EN LA IDIOSINCRÀSIA QUE GENERAVA AQUESTS, AQUELLA PERSONA COMPROMESA DES DE LA SEVA IDENTITAT CATALANA, MOSTRAVA AGRESSIVITAT INHERENT CONTRA QUALSEVOL FORMA DE CONSTRICCIÓ O LIMITACIÓ DE LES ACCIONS I COMPORTAMENTS INDIVIDUALS LA QUAL NO DERIVÉS DIRECTAMENT DEL RESPECTE A LA LLIBERTAT DE LES ALTRES PERSONES.
EVIDENTMENT, EN AQUEST SENTIT, EL FET DE NO TENIR DRET A VIURE AMB PLENITUD SEGONS ELS CÀNONS CULTURALS I LINGÜÍSTICS AUTÒCTONS DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, ERA SENZILLAMENT INCONCEBIBLE; LA INEXISTÈNCIA DE L’ESTAT CATALÀ, TAMBÉ. QUIN GOIG, PER TANT, QUE NO Hàgem DE FUGIR LLUNY DEL PROPI PAÍS, PER TROBAR RESOLUCIÓ LEGÍTIMA I LAPIDÀRIA A LA TANT PRESENTADA COM A “ETERNA” PROBLEMÀTICA QUE ENS FA QÜESTIONAR QUIN HA DE SER EL CRITERI PER DISCERNIR QUI ÉS, I QUI NO ÉS, NATURAL A LA NOSTRA TERRA. QUIN GOIG, AIXÍ MATEIX, QUE AQUESTA RESPOSTA NO TAN SOLS ENS DUGUI A ENCARAR AMB FERMESA L’OPRESSIÓ DIRECTA QUE PATIM COM A PRINCIPATINS SOTA L’ESTAT ESPANYOL FUNDAT PER CASTIGAR-NOS; SIGUEM ALEGRES, QUE ABRAÇAR LA IDENTITAT CATALANA, ATEMPTI TAMBÉ CONTRA L’INTERÈS D’AQUELLS ELS QUALS MALDEN PER ANORREAR GLOBALMENT LA DIGNITAT INDIVIDUAL DELS HUMANS. AIXÒ ÉS D’AQUESTA MANERA, CAR L’IDENTITARISME TRADICIONAL NO POT, COM HE RESSALTAT, SER DESTRIAT DE LA DEFENSA DE LA NOSTRA LLIBERTAT POSITIVA COM A PERSONES.
ARA BÉ, TAL FET ÉS COMPARTIT AMB ELS NACIONALISMES CULTURALS BASATS EN CRITERIS D’IDENTITAT A TOT EL MÓN, I EL NOSTRE CAS, VA MÉS ENLLÀ, CAR L’IGUALMENT EXPLORAT VINCLE AMB LA LLIBERTAT NEGATIVA, FA QUE ELS IDENTITARIS APORTEM LA SOLUCIÓ MÉS DIRECTA, SINCERA I CONTUNDENT, AL CONFLICTE ESPECÍFIC QUE PATIM ELS CATALANS AMB RELACIÓ A LA DOMINACIÓ ESPANYOLA. SOM, JA, SENYORS, ACOSTUMATS, I NO HO PENSO CALLAR, CAR TENIM PLENA LEGITIMITAT PER DESLLIURAR AL VENT AQUEST CLAM, A SER PIONERS EN ACCIÓ. AVUI, PERÒ, VULL QUE SIGUEU PLENAMENT SABEDORS, QUE LA NOSTRA TASCA DE DIGNIFICACIÓ I DIVULGACIÓ, AMBDÓS COM A IDENTITARIS I COM A CATALANS, SOM, TAMBÉ, PIONERS EN PENSAMENT.
HO SOM, SENSE INVENTS NI INVENTIVES, SENZILLAMENT ENTOMANT AMB FRANQUESA I PLENITUD AMBDÓS NOSTRE LLEGAT HUMÀ I LA TRADICIÓ CIENTÍFICA QUE ENS HA CEDIT LA HISTORIOGRAFIA DE LA PÀTRIA. DE FET, EN AQUEST SENTIT, CREIEU-ME; L’ACADÈMIA OBSERVA LA VOSTRA VALENTIA. AVUI, MÉS QUE MAI, MOVIMENT IDENTITARI CATALÀ, ALCEU LES INSÍGNIES, CAR SIA QUIN SIA LA VENTURA DEL PAÍS, ENS TROBEM A L’EIX DE L’ALBADA DE LA NOSTRA GLÒRIA.
