La Diada desconeguda.
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent. El càrrec va desaparèixer amb el Decret de Nova Planta en 1714, junt amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya. El primer Conseller en Cap fou Ponç d’Alest en 1257, mentre que el darrer en ocupar el càrrec va ser Rafael Casanova en 1713.
El Consell del Cent era una institució de govern durant l’antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom té l’origen al nombre dels seus membres, que eren cent. El Carrer del Consell de Cent, un important carrer a la ciutat de Barcelona, li està dedicat. La importància del Consell de Cent es veu en molts exemples, com ara que l’any 1464 va proclamar comte de Barcelona a Pere el Conestable de Portugal.
El govern de la ciutat estava en mans del veguer, ajudat per l’agutzil o batlle, i assessorat per un consell de notables, així com —en ocasions— una assemblea de veïns, el consell de ple. Però, en anar creixent la ciutat, va augmentar la representació ciutadana, fins que el 1258 Jaume I va crear una nova estructura de govern municipal, composta per quatre veguers, que estaven assistits per vuit consellers i una assemblea de jurats —ciutadans que representaven els diversos estaments i gremis de la ciutat—. Inicialment, aquesta assemblea comptava amb dos-cents jurats, però, el 1265, va ser reduïda a cent, donant nom al govern municipal des de llavors: Consell de Cent, que va perdurar fins al 1714. El Consell gaudia d’àmplia autonomia per exercir el poder municipal, la qual va ser reconeguda el 1284 per Pere III amb el privilegi Recognoverunt proceres. Aquesta entitat operava en un camp d’actuació que anava des de Montcada fins a Molins de Rei, i des de Castelldefels fins a Montgat. Entre altres coses, s’encarregava del subministrament de queviures i aigua, del manteniment dels camins, del cens de la població i de la demarcació territorial. També va establir els primers patrons d’edificació urbana, coneguts com Consuetuds de Sanctacília i promulgats per Jaume I.
Jaume el Conqueridor va crear l’any 1249 l’estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 magistrats (paers). De renovació anual per cooptació, que designaven un nombre imprecís de consellers assessors i que col·laboraven amb els oficials reials (el batlle i el veguer).
El fons documental del Consell de Cent el custodia l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) es troba integrat en l’així anomenat “Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern” (CCAM).