El pensament que ha cedit a la colonització és el pensament que, capturat, accepta la destrucció en lloc de rebel.lar-se i combatre-la i es resigna a transmetre, com si fossin d’el.laboració pròpia, i sense sospesar-les críticament, totes aquelles raons que segrega el cervell que l’ocupa. És, per tant, un pensament negatiu com inevitablement succeeix quan la reflexió no opera des d’un principi de llibertat. Cedir-la, aquesta llibertat (i no oblidem que sempre se cedís gratuïtament, car sense ella no es pot obtenir res, fora que et tolerin de viure, però ja no com ets, sinó com et violentes a ser), ens foragita de nosaltres mateixos i ens converteix en una eina que utilitzaran d’altres mans, i l’utilitzaran, com és lògic, per a la consecució d’unes finalitats pròpies: l’assoliment d’una “grandesa” a la taula de la qual seuen, davant del seu plat de llentilles (medalles, diners, càrrecs…) els homes desposseïts i que ho ignoren.

Manuel de Pedrolo

Fragment de crònica, 11 de febrer de 1982