Un any més tornem a retre homenatge al Soldat Català, és el nostre deure com a catalanistes identitaris. En el llarg de la història els catalans sempre ens hem caracteritzat per ser ferotges guerrers, com els Almogàvers, que van dominar el Mediterrani obtenint grans victòries. Si, hem estat una nació de valents, de caràcter fort i decidit, per això l’any 1640 és va produir el Corpus de Sang, on ens vam enfrontar als
soldats castellans que volien ocupar la nostra Pàtria, i durant la Guerra dels Segadors vam crear els Miquelets per frenar la invasió castellana.

El 1713 vam ser capaços de crear la Junta de Braços, per defensar-nos amb dignitat de dos exèrcits potents, França i Castella. I és cert, vam ser ocupats pels invasors, però aquella derrota va ser amb dignitat, no vam cedir a les pressions dels imperialistes i vam continuar fent vida com a Catalans, esperant el moment perfecte per poder alçar-nos contra aquells que ens volien aniquilats.

Ara viatgem a l’inici de la Renaixença (1870), on els catalans ens vam començar a despertar gràcies al desvetllament de les nacionalitats, com a germans es va fer oficial la Unió Catalanista (1891), un partit polític seriós, amb seny i rauxa, que tenia clar queels catalans havíem d’actuar amb personalitat pròpia davant del món civilitzat.
Durant la Primera Guerra Mundial els catalans encara manteníem viva l’esperança de soldats i guerrers, i una gran part de nacionalistes es van allistar com a voluntaris per lluitar al costat dels Aliats, amb la intenció que quan finalitzes la Guerra ens fos reconeguda la nostra personalitat pròpia identitària davant l’Europa de les nacions lliures. Alguns dels nostres nacionals com Camil Campanya i Pere Ferres van caure en combat, però mai seran oblidats per nosaltres. L’any 1922 es va fundar el partit polític Estat Català, i com no podria ser d’un altra manera també es va fer la secció militar, i es van crear els Escamots, era una obligació tenir personal de defensa per poder fer front a l’enemic anticatalà, els catalans ho tenim molt clar, sense militars propis Catalunya no podria defensar-se. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va crear a l’exili l’Exercit de Catalunya, per alliberar la Pàtria del jou estranger, Francesc Macià el nostre cabdill va ser el líder dels nostres soldats, per desgràcia van ser detinguts, però es va demostrar
que amb coratge i valentia els catalans podíem arribar un dia a obtenir la màxima plenitud nacional. Aquells soldats van ser uns herois, i Macià es va convertir anys més tard en el nostre estel gloriós cap a plena independència.

Els anys de 1930 el nacionalisme radical emergeix amb força, com Palestra, de Batista i
Roca, amb un tarannà patriòtic i cultural tenia molt clar que calia preparar els nostres
joves tant amb el vessant cultural com físic.

Cal fer un recordatori de l’Organització d’Estudis Militars de Miquel Arcàngel Baltà.

Tots els grups teníem diferències és cert, però es mantenien reunions amb un únic objectiu, acabar amb la tirania espanyola i fer fora l’estranger ocupant de les nostres institucions. Tant és així, que el 6 d’octubre de 1934 van sortir al carrer amb uniforme i fusell amb mà per la defensa de l’Estat Català, un Exèrcit de Soldats Catalans van fer que Catalunya tornes a ser repectada i es va guanyar la dignitat del
món i dels catalans, perquè quan un poble desitja la seva llibertat ha de tenir l’ànima disposada al sacrifici, únic camí per aconseguir la independència.

És cert també que es va perdre el combat, però es va demostrar que els catalans encara manteníem la força del braç i del cor, vam ser represaliats, perseguits, però no vam demanar perdó ni ens vam agenollar davant del poder de l’imperi espanyol.
El novembre de 1936 es va crear la primera força militar catalana després de la guerra de Successió, el Regiment Pirinenc número 1, els seus components van ser escollits entre els nacionalistes radicals, cal destacar el comandant Josep Maria Benet, i els tinents Andreu Xandri i Ernest Mullor.
També recordem la Columna Companys-Macià, un exèrcit de patriotes que estaven disposats a tot per l’ideal de llibertat i per l’amor a Catalunya.
La guerra la va guanyar el terror del feixisme espanyol, però els catalans ferms van continuar lluitant durant els inicis de la dictadura d’ocupació imperial.
Es va crear la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya, on decidits soldats catalans tenien clar que solament amb la via militar i d’ordre es podria tornar a recuperar la Catalunya democràtica. Finalment, s’ha de fer un esment a EPOCA, l’Exèrcit Popular Català, de l’històric patriota Batista i Roca i el gran nacionalista Martínez Vendrell. Molta història militar veritat?, de grans soldats que van donar la
vida per la Pàtria, amb nosaltres mai seran oblidats, sabem del tot cert que molestem al sistema corrupte de la política actual, una política de traïdors i miserables. Aquests personatges indignes de Catalunya, saben que nosaltres siguem els que siguem mai defallirem amb els nostres plans de deslliurar la Pàtria, sabem d’història és cert, i gràcies a recordar els grans catalans nostrats seguim dempeus, no oblideu mai d’on venim, i no oblideu mai els nostres màrtirs, els soldats caiguts van vessar la sang catalana perquè en moments com els actuals nosaltres encara mantinguem la flama encesa de la estimada llibertat.

Per la victòria caldrà fer sacrificis, nosaltres el Moviment Identitari Català els hem fet aquests sacrificis, no volem medalles ni aplaudiments, és la nostra forma de ser, radicalment catalans, identitaris al 100%. Nosaltres ho hem dit i ho continuarem mantenint sempre, per la Catalunya democràtica i civilitzada cal la creació d’un Exèrcit Nacional Català, d’una escola de guerra, i que la policia del nostre Estat català defensi els valors d’una policia europea de caràcter nacional que dignifiqui els ciutadans catalans. A cas creuen els castellans imperialistes que els catalans abandonarem la lluita? Pels identitaris la paraula derrota no entrarà mai dins del nostre vocabulari, sempre estarem decidits a combatre l’enemic de la nació catalana.
En temps de decadència nosaltres ens mantenim ferms!

Davant del cel blau de Cambrils nosaltres jurem fidelitat a l’Estat Català, ni els traïdors del nostre país ni els estrangers castellans ens aturaran!

Soldats de Catalunya! No oblideu el nostre passat, lluiteu sense descans per la supervivència de Catalunya, en el vostre cor i les vostres mans teniu el futur de la nació.

Per la memòria dels soldats catalans caiguts en Combat!
Visca la Pàtria i Visca la Llibertat!!!