Avui, honrem la memòria i l’exemple, d’un patriota, el plantejament d’acció en defensa de la identitat nacional de Catalunya del qual, ens és un cas d’estudi de valor excepcionalment elevat. Abans de res, cal qüestionar, com
és possible que no sien aquí, avui, els tant savis, combatius i sobiranistes, actius de l’esquerra independentista, car, aquest fill del cor de la terra empordanesa, fou el gran pioner en l’adopció de doctrines de caire marxista per a legitimar la defensa de la nació. No hi són. I la seva absència és tant reveladora, com la mateixa vida i obra de Compte, un home, que no va témer opugnar les cadenes nafrants d’aquella funesta realitat nacional, que pesava com una llosa sobre el seu seny, fins i tot si amb això discutia el dogma proletari que d’altra manera defensav aferrissadament.

Perquè Jaume Compte, representà, un esclat de fúria davant la percepció d’una realitat punyent, lluny de la comoditat de les aules i els despatxos. I així, també representà, justament, l’actitud diametralment oposada a la ignorància sectària de l’esquerra independentista; si per a aquests, Catalunya és sols una eina per a la implantació d’un dogma, Compte emprà aqueixa doctrina tan sols segons el grau en què la seva aplicació beneficiava la dignitat del seu poble. Això és capital, car indica, altra cop, la presència en un patriota d’una mentalitat d’acció contra la injustícia tan sols a partir de la seva mera percepció, sense esperar el permís de teories preestablertes.

Havem com a deure, estudiar els nostres precedents, captenir i entendre en profunditat les seves pulsions i vivències, per convertir-los en referents, l’exemple dels quals ens permeti transcendir la seva experiència. I
sistemàticament, observem, com els pioners del moviment de dignificació nacional, actuaven amb decisió i coratge, sense ser empesos per cap dogma o guru. Arremetien, senzillament, a través de la força de la seva personalitat individual com a catalans, davant la percepció de la realitat,
sense necessitat de teoritzar-la.

I aquí, senyors, és on raurà la força del nostre moviment. Nosaltres, no som producte del discurs sectari bramat per la imaginació de cap avortament de messies, sinó un esclat de força bategant davant l’opugnació de la nostra condició humana; condició humana explorada des de la individualitat, des de la identitat.

I aquí, senyors, és on esdevindrem magnes i, assumiu-ho, subversius, car destruirem la lògica bàsica, de tots els moviments polítics del segle XIX i XX. Nosaltres, no crearem la pràctica a partir de la teoria, sinó que teixirem
aquesta, a partir de la observació i del coneixement que ens aportarà l’acció contra les realitats que ens encadenen.

Com Jaume Compte i el complot del Garraf, tots nosaltres, aquí, avui, som un esclat. No ens ha calgut, que ningú, ens vingui a il·luminar o a salvar; tots sols hem estat capaços de percebre el pes sobre les espatlles, a partir de la reflexió individual. No patiu, no dubteu, car tenim raó des d’un punt de vista teòric, tal i com demostrarem de manera directa i argumentada. I sí, fins i tot abans d’aquesta teorització, afirmo de manera categòrica, que tenim raó.

I ho faig, senyors, perquè tenim sentit. Ja ho vaig destacar, fa temps:quan vos parlo d’història, és perquè realitzo una tasca científica dins aquesta pròpia organització. Cada cop que vinc i us parlo, estic explicant-vos a vosaltres mateixos, car sou el resultat directe de tots i cadascun dels capítols que hem teixit com a col·lectiu humà al llarg de la nostra història. De fet, tenim més sentit que absolutament ningú en aquest país, car som el producte de la catalanitat més nítida que ha arribat fins els nostres dies, reflexionada, acceptada i defensada.

Els únics, senyors, que sense caure en la trampa de dogmes generalistes, han sabut percebre, des del carrer, la lògica intrínseca de l’opressió que pateixen els catalans, i la seva forma concreta, deguda al desenvolupament
específic de la història del país. I així, som l’únic moviment polític legítimament de base, sorgit de l’exploració del propi esser des de la individualitat de les pulsions més fonamentals. Els aquí presents, són aquells qui han volgut ser ells mateixos, com a persones, com a catalans, i com a persones catalanes. I som perillosos. Som perillosos, perquè
la identitat nacional, a diferència de les identitats deterministes de classe, de raça, o de gènere, no és basada en nocions corporativistes que redueixen la persona a una infame utilitat biològica. La identitat nacional, aporta a
l’individu un marc de comunitat lingüística i cultural, el qual, li permet afirmar la seva unicitat, i construir la seva dimensió personal, en llibertat. Cultura. Individualitat. Unicitat. Llibertat.

Veiem per què fem por? Però no cal patir, senyors. No cal patir, perquè si hom és aquí avui, és perquè tenim el coratge. És perquè en sabem l’origen. És perquè percebem la seva legitimitat. És perquè en coneixem els referents.

Ara, senzillament, toca continuar, i continuar, i continuar.