Després de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que enfronta l’alta noblesa i l’oligarquia urbana (“Biga”) contra el rei Joan el Sense Fe, els petits mercaders i artesans (“Busca”) i els pagesos de remença, Catalunya ha quedat devastada. Així, quan Ferran el Catòlic puja al tron, procura deixar enrere el convuls regnat del seu pare i redreçar el país.
A les corts de Barcelona de 1480 s’estableix un nou pacte entre la monarquia i les institucions catalanes que es concreta en la “constitució de l’observança”, que atorga a la Generalitat la potestat de revocar tota ordre reial que consideri que contravé les constitucions catalanes i elevar el cas a la Reial Audiència per a què dicti sentència. Queda per resoldre la qüestió dels remences, és a dir, els pagesos sotmesos al pagament dels “mals usos” que lluiten per a què siguin abolits.
El 1481 Ferran el Catòlic deroga la pragmàtica d’Alfons el Magnànim que abolia els mals usos a canvi de 100.000 florins (1455) però que mai s’havia aplicat. Aquella decisió fou vista com una traïció pels remences, que havien sostingut la monarquia durant la guerra. Així, Pere Joan Sala inicia un aixecament al Vallès que desemboca en la 2a guerra remença (1484-1485). Tot i que Sala és derrotat, Francesc de Verntallat, l’altre gran líder remença, pren valls, serres i pobles entre el Gironès i Osona i manté una posició de força per negociar.
L’any 1486 Ferran el Catòlic promulga finalment la Sentència Arbitral de Guadalupe, que aboleix els mals usos a canvi d’un pagament per mas de 60 sous. La mesura és ben acollida pels remences benestants però no satisfà als pobres.
Un 7 de desembre de 1492 el rei és a Barcelona per negociar el retorn del Rosselló i la Cerdanya, que Joan el Sense Fe havia cedit als francesos a canvi de suport militar. En sortir de palau, baixant les escales entre la gent, un home se li abraona i el colpeja al coll amb un coltell. Mentre el rei, que sobreviu, és atès pel seguici, el regicida és detingut. Torturat, confessa que és un remença, de nom Joan de Canyamars, però mai s’acaba d’aclarir el motiu de l’atac. Dies més tard, és exhibit, desmembrat i cremat com a càstig exemplar.
Font: Esguard Històric
