La crisi humanitària, moneda de canvi?

La crisi humanitària de l’Aquarius

El vaixell Aquarius descarregarà a més de 600 immigrants africans il·legals i indocumentats a les costes de València. No és un fet nou, diàriament arriben vaixells de rescat a les costes andaluses, però aquest cop la notícia ha arribat a ser mediàtica, fins al punt que els mitjans catalans no parlen d’altra cosa. Des del M.I.C. mostrem la nostra preocupació i decepció per com s’està gestionant aquesta crisi humanitària.

La solució no s’hauria d’aplicar en el territori europeu, sinó africà. S’ha decidit reubicar a immigrants transportats (no salvats) per un vaixell dissenyat per una vintena de tripulants i no pas per 650 passatgers. Estant el vaixell sense suficients provisions pels immigrants i a tan sols uns centenars de quilòmetres de les costes de Líbia, s’ha decidit tirar endavant una costosa i perillosa operació amb dos vaixells més per repatriar-los a València.

No hi ha cap pla ni gestió responsable d’acollida de la immigració. Es tracta de persones que són utilitzades per crear una bona imatge política i que, des del primer dia de la seva acollida, són abandonats a la seva sort pels carrers de les nostres ciutats i pobles, creant barris marginals, pobresa, delinqüència i divisió social. Creiem que una millor gestió de les partides
de les Ajudes Oficial al Desenvolupament (AOD) crearien una millor qualitat de vida pels africans als seus països d’origen, com una millor educació per a una natalitat responsable o la inversió de microcrèdits per l’emprenedoria i l’autosuficiència. Mesures així ja són aplicades amb èxit des d’organitzacions privades com el Banc Mundial.

Els mitjans i l’opinió pública catalana callen qualsevol opinió contraria a l’acollida, titllant-la “feixisme” o “xenofòbia”. La nostra organització ja ha patit atacs d’aquesta mena i volem deixar constància de les idees i valors compartits per tots els membres del Moviment Identitari Català. La nostra preocupació migratòria té  vessant cultural però també humanitària.

Reclamar una Catalunya Catalana és responsabilitat de tots nosaltres, pel bé dels de casa i dels que volen venir.