La llarga conquesta de Sardenya (1323-1420) costà a la corona catalano-aragonesa energies, recursos i vides, entre les quals la del príncep Martí el Jove, amb qui expirà el Casal de Barcelona.
Pels sards, el desastre fou major. En una illa devastada per la guerra, veieren extingir-se l’ordre antic, encarnat pels “jutges” d’Arborea, i quedaren subjugats a diversos dominis feudals.
Durant la guerra, nuclis estratègics com Càller i l’Alguer foren repoblats amb catalans i llinatges nobles com els Aymerich, Castellví o Sanjust reberen feus i s’erigiren en l’elit dirigent de l’illa.
El català esdevingué llavors llengua de distinció i prestigi i els sards que volien prosperar en el nou ordre l’hagueren d’aprendre.
Les institucions i lleis del Regne de Sardenya s’inspiraren en les catalanes. Així, es reunien els tres estaments si bé la presència del virrei era suficient per a què hi fossin celebrades corts.
En temps de la monarquia hispànica, Antoni Folch de Cardona, virrei de Sardenya, escrigué (1547): «Esta ysla no solamente no es del dominio de Ytalia sino que no es Ytalia por muchas causas y la principal es porque fue ganada por los reyes de Aragón […] como porqué los naturales no están a sus leyes y constituciones sino a las de Cataluña y Aragón.»
Als “Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” (1557) Cristòfol Despuig diu: «en Serdenya […] tenen també la llengua catalana, bé que allí tots no parlen català, que en molts parts de la illa retenen encara la llengua antiga del regne [sard]; però los cavallers y les persones de primor y finalment tots los que negosien parlen català, perquè la catalana és allí cortesana».
Durant la Guerra de Successió Sardenya caigué en mans de l’Arxiduc Carles; Feliu de la Penya destaca «el contento de los sardos viéndose reintegrados a su antigua patria de Cataluña».
Tot i els quatre segles d’influència i domini ibèric, quan acabà la guerra el tractat de l’Haia -signat el 17 de febrer de 1720- atorgà el regne als ducs de Savoia, que esdevingueren “reis de Sardenya”.
Malgrat el títol, Sardenya -lluny de Torí- fou un territori secundari pels Savoia, que amb la unificació d’Itàlia (1861) incorporaren l’illa al nou estat.
Esguard Històric