No exigim
el respecte a l’ús de la nostra llengua per un mesquí esperit de localisme o d’esquifides divisions; volem la nostra llengua perquè és l’expressió natural de la nostra vida; perquè és la vibració externa pròpia, i l’única possible, de la nostra força de pensar i de sentir; perquè sense ella no tenim llibertat en l’expressió del nostre pensament i dels nostres afectes, ni la dignitat que dóna a l’home la fermesa i la seguretat d’allò que diu.
La volem perquè és la defensa de la nostra individualitat i del nostre caràcter; perquè és part de la nostra existència i un dret de la nostra vida, que perdríem per a no adquirir-ne una altra.
Lluís Domènech i Montaner
Discurs a l’Assemblea de la Unió Catalanista (Manresa 1892)