La festa més mítica de Catalunya
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l’Àliga, la Guita, els Nans i la resta d’entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.
Tot i que molt possiblement la Patum arranca abans, els primers indicis escrits de la festa berguedana es remunten a la baixa Edat Mitjana i estan lligats a la processó de Corpus, celebració del misteri del Cos de Jesús Sagramentat, instituïda pel Papa Urbà IV l´any 1264 i popularitzada a principis del segle XIV per una disposició del Papa Joan XX.
Amb el temps, a Berga, la festa va anar evolucionant i la participació popular la va transformar en una Festa Major de primavera. La gent trobà en la celebració un motiu per donar volada a la seva imaginació i començà a farcir la processó d’entremesos i figures amb què volia representar plàsticament el triomf del Sagrament.
El ritual patumaire.
En l’actualitat, La Patum fa el seu primer pas el dia de l´Ascensió amb la ronda del Tabal que anuncia la festa i el nomenament dels administradors. La vigília de Corpus, dimecres a les dotze del migdia, les campanades marquen el començament de la festa al carrer. El Tabal acompanyant els quatre gegants surt a fer la tradicional Passada convidant a tot el poble a participar en la festa. Al vespre del mateix dimecres les Maces i les Guites s’uneixen als Gegants Vells i al Tabal per fer els Salts corresponents pels carrers de la vila i davant dels domicilis de les autoritats locals. 
La primera Patum completa.
El dia de Corpus, dijous, i una vegada acabada la Missa Major es fa la Patum de Lluïment a la Plaça de Sant Pere que es tanca amb el ball dels Nans Nous. Acabada la Patum de Lluïment es ballen sardanes a la plaça Viladomat, amb música de cobla.
Al vespre arriba la primera Patum Completa que comença amb el salt dels Turcs i Cavallets, una dansa que representa una lluita de moros i cristians. La comparsa la formen quatre cavallers cristians que s´enfronten a quatre turcs. Els Turcs armats amb simitarres persegueixen els cavallers per la plaça, però fracassen en el seu intent i són vençuts. Antigament, la dansa evolucionava al so del Tabal, però avui, es balla amb la tonada que el músic berguedà Quim Serra va composar a finals del segle XIX.
Més tard arriba l’hora de la Guita, una bèstia fantàstica amb un coll llarguíssim que escup foc a tort i a dret tot evolucionant per la plaça de Sant Pere al ritme del Tabal. Actualment hi ha dues guites: la Guita Grossa, que és la més antiga, i la Guita Xica, que va ser creada al segle XIX.
Els Plens –un nom que ve de l’expressió plens de foc–. són uns personatges vestits de diables i amb una màscara envoltada d’herbes que s’encén per dalt. Antigament el salt de Plens estava integrat amb el de les Maces, que és una representació de l’enfrontament entre l’Arcàngel i els Diables. Els Plens són l’apoteosi de la festa, una autèntica orgia de foc i fum on els diables salten al so del Tabal i es barregen amb la multitud que avança frenètica i en espiral al ritme de la música, convertint la plaça de Sant Pere en un autèntic infern. En cada salt s’encenen prop de 100 plens que són convenientment preparats pels vestidors per protegir-los del foc. En el salt de plens, el participant deixa de ser ell mateix per passar a formar part d’un tot que avança imparable en cercle.
Font:
Text: Redacció festes.org
Fotografies: AFTDAO, Arxius Sobrevias i Juan Fernandez
