Amb la mort de Jaume el Conqueridor (1276), l’espinós testament del rei, que havia canviat diversos cops per mirar d’acontentar els fills, separa les Illes i els comtats de Rosselló i Cerdanya, que es concediran a Jaume, del bloc territorial principal, format per Catalunya, Aragó i València, que passen al primogènit, Pere. Tot i que, teòricament, Jaume II de Mallorca havia de retre vassallatge al germà gran, Pere, a l’hora de la veritat la seva actuació política l’allunya dels parents i l’acosta a França i el papat. Així, durant la croada dels francesos contra Catalunya els deixa passar pels Pirineus, traïció que serà castigada per Pere el Gran confiscant-li els regnes (1285).

La pau d’Anagni, que posa fi a la guerra amb França, comporta també la restitució del regne de Mallorca per a Jaume (1295). Succeït pel seu fill Sanç (1311), dit el Pacífic, els vincles amb els cosins de Terraferma es refan, assolint una sintonia amb el Casal de Barcelona que durarà poc. Amb la mort prematura de Sanç I de Mallorca sense descendència (1324), el succeeix el seu nebot, Jaume III de Mallorca, que puja al tron malgrat les ambicions de Jaume II el Just, el rei de la corona catalano-aragonesa, que també el reivindicava. Així, esclaten de nou les tensions entre els reis de Mallorca i els reis de la corona d’Aragó.

En aquest context, uns anys més tard, Pere el Cerimoniós declara rebel a Jaume III de Mallorca, bloqueja el port de Palma i conquereix -sense gaires dificultats- el conjunt de l’illa (1343). Poc després pren Perpinyà, la seu “continental” dels reis mallorquins, i aconsegueix el sotmetiment de Jaume III de Mallorca (1344), que es reclou a Montpeller, d’on n’és senyor. Tot i així, Jaume acaba venent Montpeller al rei de França i amb els diners que n’obté arma un estol amb suport genovès per recuperar Mallorca (1349). Retornat a l’illa, Jaume III de Mallorca s’enfronta a l’host de Pere el Cerimoniós el 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor, on cau derrotat i mor. Aquest fet suposa la fi del regne privatiu de Mallorca, que es reintegra al conjunt de la corona catalano-aragonesa.·

Fotografia > La batalla de Llucmajor (Faust Morell, 1902)

Esguard històric

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada