L’Au Fènix
En l’antiga mitologia egípcia, en la que s’anomena Bennu, el fènix és un ocell de foc sagrat.
El fènix ja era conegut als Països Catalans, i el trobem representat en les processons del Corpus de Barcelona “Lo Fènix tot sol” (1530), com a símbol de la resurrecció cristiana.
El fènix fou emprat des del segle XIX pels primers catalanistes com a símbol de l’esperit de construcció nacional. És el símbol de la Renaixença catalana i en l’època, del renaixement. El fènix serà descobert i utilitzat de nou com a símbol nacionalista per certs grups catalanistes radicals com Nosaltres Sols!, i Estat Català i també fou emprat pel grup independentista irlandès Sinn Féin.
Aquest símbol començà a usar-se al Principat de Catalunya en la revista La Renaixença (1881-1905), publicada per Pere Aldavert, amb el suport d’Àngel Guimerà i de Francesc Matheu.
S’entén com a Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional.
L’Au Fènix simbolitzava el renaixement després de la mort, Catalunya tornava a renéixer de les seves cendres després de segles d’ocupació i espoli per part de l’estat espanyol i francès. Els catalans exigien el reconeixement sencer dels seus drets nacionals i el Fènix és símbol de renaixença, de llibertat.
D’altra banda, el naixement del nacionalisme català coincideix amb la voga del modernisme. El fènix es troba doncs a certs edificis modernistes catalans, som el palau Güell.
Hem de reivindicar i recuperar els nostres símbols i l’Au Fènix simbolitza, ara com fa cent anys, la voluntat d’un poble de ressorgir més enllà de la decadència, per tornar a ser lliure i per esdevenir una nació rica i plena entre les altres nacions del món.