Jaume I (1208 – 1276) va néixer a Montpelier l’any 1208, fill de Pere el Catòlic i Maria de Montpelier, el seu pare Pere el Catòlic va perdre la vida l’any 1213 a la batalla de Muret, l’infant Jaume va ser lliurat a l’enemic Simó de Montfort, però el 1214 el Papa Innocenci III va ordenar a Simó de Montfort de retornar al rei infant a les seves terres, va ser enviat al Castell
de Montsó, on els cavallers templers l’educarien fins als 9 anys.
Amb tretze anys, el 1220, Jaume I va ser casat amb la infanta Elionor de Castella, el 1225, ell i la seva esposa van ser segrestats i conduïts a Saragossa com a presoners dels nobles aragonesos. Una expedició de nobles catalans va alliberar el rei, i el van enviar rapidament a Tortosa.
Començava el regnat del Conqueridor. La primera etapa del seu govern va ser dominada per les nombroses revoltes nobiliàries que va sofrir, fins que l’any 1227, després de sufocar una sublevació aragonesa, va poder imposar el poder reial.
El 1228, després d’aconseguir la separació amb Elionor de Castella, Jaume I es va casar amb Aurembiaix d’Urgell, l’hereva del comtat d’Urgell, que posaria l’Urgell en mans de Jaume I.
Començava un període caracteritzat per les grans conquestes, el mes de setembre de 1229 va sortir des del port de Salou l’Exèrcit Català que ocuparia primer la ciutat de Mallorca després d’un setge de tres mesos, el 31 de desembre de 1229 l’Exèrcit Català es congregà en els terrenys de les ja trencades muralles que envoltaven la ciutat de Palma i el rei En Jaume
encoratja les tropes per a donar l’assalt definitiu.
Els sarraïns no van poder evitar que les tropes catalanes s’escampessin per Palma de Mallorca. Menorca va ser sotmesa l’any 1231 i Eivissa l’any 1235.
Un any abans el 1234 el Rei Jaume va casar amb Violant d’Hongria.
La conquesta de València era l’autèntica obsessió per a Jaume I, i la gran batalla va ser la del Puig del 15 d’agost del 1237, on l’exèrcit català es va enfrontar al gran exèrcit musulmà, és en aquest gran combat on va morir el comandant català Bernat Guillem d’Entença.
A la Batalla de la ciutat de Valencià el Rei Jaume I va ser ferit amb una fletxa de Ballesta a la cara, però va seguir muntant a cavall i lluitant contra els sarraïns juntament amb els seus soldats fins a la victòria final.
Finalment l’Exèrcit Català comandat per Jaume I va entrar a Valencià el 9 d’octubre de 1238.
Més endavant l’any 1266 l’Exercit de Jaume I conqueria i feia fora els sarraïns de Múrcia, però aquesta ciutat va ser regalada al Rei de Castella, Alfons el Savi. Tant Valencià, Múrcia com totes les Illes Balears van ser repoblades per Catalans, expulsant així els bàrbars musulmans.
Els últims anys de vida del conqueridor Jaume I no van resultar fàcils, va fracassar en el seu intent de promoure una croada a Terra Santa, va haver de fer front a noves revoltes i va fracassar en l’intent d’integrar el regne de Navarra a la Corona d’Aragó.
El 27 de juliol de 1276, amb 67 anys, va emmalaltir i va morir en el palau reial de València.
Les seves despulles mortals van ser traslladades a Poblet.
Com veiem la tradició catalana té una preciosa tradició de deslliurança que és l’expressió completa de civilització i humanisme, seguint la llei natural, la nostra actuació va sortir a fora del principat per deslliurar els pobles sotmesos a l’opressió musulmana.
Avui dia 16 de juny de 2019 restarà com una data memorable en els annals del moviment nacionalista català, ja que en aquest històric monestir ens hem aplegat els grans patriotes que tenim encara fe en la Pàtria. Per acabar volem recordar el gloriós Corpus de Sang de 1640, data emocionant dels catalans de cor, llavors va ser Pau Claris que va proclamar la República
Catalana, anys més tard l’any 1931 Francesc Macià va tornar a proclamar la República Catalana, on molts patriotes es van sacrificar per defensar la Independència nacional, i com no, l’octubre de 2017 el President Puigdemont i el seu govern van proclamar la República Catalana després del referèndum de l’1 d’octubre, amb sacrificis i amargors tenim al govern a
l’exili i una altra part del govern encara segrestat per les forces espanyoles, i durant aquests temps hem observat que Catalunya té molts enemics, els polítics traïdors i renegats cap a la causa catalana, els incontrolats extremistes o els feixistes espanyols, per això crido als socis del
Moviment Identitari Català (MIC) a defensar les nostres banderes i llibertats de la manera que calgui, ja que la història ens deixa aquest llegat, nosaltres els patriotes jurem defensar l’estabilitat de la República Catalana fins a la victòria.
Visca Catalunya!
