Mitologia. Criatures fantàstiques, propietats de les herbes i rituals.
La Nit de les Bruixes o Nit de sant Joan.
Es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més intensitat que mai.
Es diu que és la nit preferida per a la irrupció de cucales, l’Ànima de Cantiret, la feram, la mala bèstia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. És lògic, ja que són dues creatures fantàstiques amb què s’espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perquè no s’allunyin de poblat.
També s’explica que surten els pertinedors, ànimes en pena que no van poder entrar al cel i que ara vaguen per la terra. També apareixen els Joanets que són manifestacions lumíniques, talment com boles de focs d’esperits, però aquests guarden gelosament tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte, perquè els defensaran amb pessics, mossegades i cremades.
Es creu que l’amoreta només surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. També s’explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida. I són força evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, però només si a un li cau la del sexe adequat, perquè si li cau la pols de l’altre sexe llavors tindrà el casament més desventurat que es pogués desitjar a un enemic.
Les bruixes es reuneixen per a celebrar els seus sàbats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aigües, on fan els seus balls rodons, on es presenta el diable, i pequen de moltes maneres diferents. La màgia de la nit els dóna màgia i forces per a proseguir les malifetes. També es reuneixen entre elles les aloges, o les seves parentes, goges, llufes, emapitides o dones d’aigua. Fins i tot els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d’una manera diferent de com ho fan la resta de l’any.
Es diu que qui neix aquesta nit és marcat per tota la vida. Se’ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Si la llevadora li podia tallar el tel de la llengua d’una manera o d’una altra, llavors podia parlar en dues llengües diferents alhora. Es deia que havien nascut en gràcia i que fins i tot tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant les batallades del rellotge a mitjanit.
Herbes.
Les plantes com la carlina, l’alfàbrega, la berbena, la farigola, el fonoll, el romaní, el roser de bosc i l’englantina; l’arrel de la mandràgora, el pericó o herba de Sant Joan; les herbes menudes, la flor de Sant Joan, la flor de saüc, la menta, la ruda, la flor de malva, etc., aquesta nit se suposa que tenen virtuts màgiques com la bona sort, la bona fortuna, la bonaventura, la protecció contra el malefici de bruixa, les berrugues, el mal d’ull, les malalties de la pell (la tinya i la ronya) i tots els mals, i propietats especials com la visió de futur o la invisibilitat (la falguera). Es representen sovint en forma de ramets i d’enramades de garlandes que, amb el temps, han esdevingut paperets i serpentines.
La Nit de Sant Joan és un moment únic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l’any i aquest és el moment en què tenen més poder. Agafen tota mena de virtuts, la majoria guaridores o de bonafortuna. Hi ha un refrany que ora :
Les herbes de Sant Joan
tenen virtut per tot l’any
Era, doncs, costum d’aquesta nit sortir al bosc a collir tota mena de plantes.
Foc i fogueres. Rituals.
Saltar la foguera per purificar-se.
-La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats la resta de les seues vides.
-Era costum acostar-hi els infants per prevenir-los dels mals.
-També com a mètode purificador, es llençaven objectes vells i cabeces d’alls per menjar-se-les després.
-Si una brasa o una espurna toca la roba que porta una persona aquesta Nit, la persona es casarà abans que acabi l’any.
-Tradicionalment es tiraven brases als pous per purificar l’aigua.
-Les cendres, per la seua banda, tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els eczèmes i eviten la suor de les mans.
-Per guarir malalties o per fer forts els infants, hom s’acosta al foc o es passeja per damunt de les brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen (millor no provar-ho).
L’aigua
-Segons antigues tradicions, la Nit de Sant Joan, els banys nocturns tenen virtuts purificadores. Es recomana banyar-se a mitjanit o jeure sobre l’herba mullada de matinada (la rosada) per tractar tot tipus de malalties de la pell.
-També és tradició tirar galledes d’aigua des dels balcons a la gent que ho demana.
-Totes les aigües tenen propietats guaridores la Nit de Sant Joan: amb l’aigua es curen els dolors reumàtics, desaparèixen les berrugues i els herpes, van molt bé per tot tipus de malalties de la pell i, a més, tene la capacitat d’atreure la bona sort i la fortuna.
-Si et mulles el cap la Nit de Sant Joan, els cabells creixen més i millor.
-Si les dones es renten la cara aquesta Nit, estan més belles la resta de l’any.
