Un 5 de desembre de 1082 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, conegut com a “Cap d’Estopes” pel seu cabell ros i espès, és assassinat en un un bosc de Gualba i llençat a un gorg. Segons la llegenda, l’astor del sobirà voleia sobre el cos inert del seu amo per assenyalar el lloc on es troba a la resta de la comitiva reial, que pot recuperar-lo i donar-li sepultura a la catedral de Girona.
En arribar la notícia a la cort totes les sospites sobre l’autoria de l’assassinat recauen en Berenguer Ramon, el germà -potser bessó- del comte, que li ha estat disputant el govern dels comtats i amb qui ha mantingut una relació difícil. Tot i així, per falta de proves concloents, acaba pujant al tron comtal enmig d’un ambient enrarit. A Carcassona i Rasès, Bernat Ató IV no el reconeix i s’apodera dels comtats que el seu llinatge havia venut anys abans als comtes de Barcelona.
L’any 1085 una assemblea de nobles presidida pel bisbe Sunifred de Vic assenyala ja a Berenguer Ramon II com a “fratricida”, reclama posar el petit Ramon Berenguer, el fill del comte assassinat, sota la tutela del comte Guillem de Cerdanya i proposa l’arbitri d’Alfons VI de Castella i Lleó. Per contra, una altra assemblea de nobles, dirigida pels Cabrera, s’hi oposa i, en canvi, proposa que Berenguer Ramon II segueixi al tron, no es casi i abdiqui quan el seu nebot Ramon Berenguer arribi a la majoria d’edat. Aquesta altra idea, que satisfà les parts i garanteix l’estabilitat política, s’acaba imposant.
Durant els anys posteriors, implicat en les incessants lluites entre les taifes musulmanes, Berenguer Ramon II cau derrotat pel Cid a la pineda de Tévar (1090) i és fet presoner. Després de pagar un quantiós rescat, és alliberat i pacta amb el guerrer castellà el repartiment dels tributs a les taifes. A més, comença a preparar la ocupació de Tarragona amb la intenció de restablir-hi la seu arquebisbal i desvincular-se de Narbona.
L’any 1097, amb la majoria d’edat de Ramon Berenguer III, una creixent contestació dels seus opositors i -potser- havent estat declarat culpable de l’assassinat del germà, “el Fratricida” marxa en penitència a la 1a Croada i desapareix.
Font: Esguard Històric
