La matinada d’un 7 d’agost de 1963 cau abatut el maqui Ramon Vila Capdevila “Caracremada” després d’un breu intercanvi de trets en una emboscada de la Guàrdia Civil vora Castellnou del Bages.

Nascut a Peguera 55 anys enrere, treballa des de petit en la indústria tèxtil i, més tard, a les mines del Bages, moment en què entra a la CNT i participa en l’aixecament de l’Alt Llobregat (1932).

Durant la Guerra Civil espanyola combat a Madrid, l’Aragó i el Segre. Arran de la invasió franquista de Catalunya s’exilia a França i és reclòs als camps de refugiats de Sant Cebrià i Argelers (1939), d’on escapa per passar a la resistència francesa contra els nazis.

Amb la fi de la 2a Guerra Mundial (1945) s’integra al maquis llibertari per combatre el règim franquista. Amb un bon físic i grans dots de supervivència, coneix els camins de la Catalunya central i es desplaça de nit amb discreció.

Actua en solitari i s’especialitza en el sabotatge, sobretot de torres elèctriques i vies de ferrocarril, amb l’esperança que les seves accions atiïn la resistència antifranquista a l’interior.

Dessagnat per les ferides, el “Caracremada” mor sobre la seva motxilla i no és reconegut fins l’endemà, ja que els agents temen que, tot i malferit, encara els pugui disparar.

És ficat dins d’una gran bossa de plàstic i enterrat en una fossa; curiosament, les seves botes foren col·locades sota el cap, potser com a mostra de reconeixement a qui va ser l’últim gran maqui de la postguerra.

L’any 1999 la fossa fou excavada i les restes estudiades i enterrades a l’església de Castellnou del Bages, vora la qual es va obrir el Museu dels Maquis, on es conserven les seves botes. · · · · ·Si us agrada el post, compartiu-ho i seguiu l’Esguard Històric> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada