El gran almirall de Catalunya, Roger de Llúria. Un home de caràcter, exemple a seguir pels catalans, del que arribàrem a ser i podem ser novament el dia que siguem un estat independent, decidint nosaltres mateixos el destí de la nostra Pàtria Catalunya.

El dia que els catalans aprenguem que hem de seguir als nostres propis pensadors i no profetes forasters amb receptes que potser als seus països respectius els hi anaven bé, però que a nosaltres no ens són vàlides o caduques i despersonalitzades per aplicar-les al nostre país.

El canonge de Tortosa, Joan Manyà, en el seu llibre EL TALENT, afirma: “la vida dels pobles, com la vida dels individus, es divideix en dues etapes: la infància i la plenitud adulta.I la primera es caracteritza pel domini imaginatiu, mentre que en la segona s’imposa, més o menys perfectament, la intel·ligència. I bé, la infància de Catalunya renaixent és ja superada; era l’època de la imaginació i del sentiment, la dels poetes, hem entrat en l’adolescència, hem iniciat l’època dels pensadors. És l’hora doncs, de la pedagogia de la intel·ligència i, per tant, de la psicologia del talent”

I un altre canonge Carles Cardó i Sanjoan, nat a Valls, ens va dir: “No caiguem mai més en el pecat impunit de no seguir els nostres Profetes”.

Doncs ja ho sabem, seguim a Valentí Almirall, Josep Maria Batista i Roca, Carles M Espinalt, Ramon Trias i Fargues, Enric Prat de la Riba, Francesc Macià i Llussà, Joan Fuster i Ortells, aquests són i han de ser, els nostres referents, polítics i culturals, entre d’altres grans prohoms que ens marcaren el camí de la llibertat. Ara sols tenim polítics desorientadors i esgarriacries, són escolanets de sectes, totes elles anticatalanes, que sols es formen com a dirigents impotents, i la impotència degenera i fa traïdors, mostres en veiem a cada pas, en definitiva homes sense ànima ni sentiments.

De dirigents com Roger de Llúria en tenim. Hi són! Aniran sorgint i ocupant els llocs de comandament necessaris per conduir Catalunya a ser de nou un ESTAT d’Europa.

El cognom Llúria, al segle XIV, les dones de la noblesa posaven primer el seu cognom abans que el del seu marit, als fills que tenien, perquè Llúria representava la honorabilitat i prestigi del llinatge, una mostra més de lo civilitzada que era Catalunya.

L’Almirall Roger de Llúria està enterrat al MONESTIR de SANTES CREUS, als peus del sepulcre d’un dels reis més importants que ha tingut Catalunya: Pere II el Gran, fill del rei Jaume I, si va tenir aital honor, és per la seva fidelitat i amistat amb el rei i al servei de la Pàtria catalana.

Catalunya ha donat molts i admirables almiralls, però l’almirall Roger de Llúria es distingeix per la seva ardidesa, coratge i estratègies que portava a terme en les seves batalles, on sempre el seu estol era inferior en nombre de naus i homes, el que feia decantar l’èxit de les batalles era la seva passió patriòtica, que encomanava a tots aquells que l’acompanyaven en la contesa, les seves arengues abrandades abans de la batalla, penetraven en el cos i la ment de tots els catalans, la seva valentia ens hauria d’esperonar de forma moderna, el coratge alliberador de la pàtria.

Hem de fer-nos visibles per vèncer a aquells que ens volen fer passar per invisibles: els colonitzadors espanyols.

Si el gran almirall Llúria va ser un geni de la guerra, nosaltres hem de ser uns genis de la democràcia alliberadora. L’esperit de Catalunya és ben viu. No es poden esborrar del nostre pòsit ancestral 600 anys de ser un estat independent i més de mil anys d’història catalana. La Pàtria Catalana tornarà a florir amb el nostre esforç. La llibertat corre per les ments de tots els catalans, perquè volem ser lliures, per SER i deixar de ser esclaus d’un estat que ens va sotmetre per la força de les armes, trampes i traïcions. Catalunya ens té a tots nosaltres i molts més que avui no són aquí i voldrien ser-hi.

La flama encesa dins els nostres cors farà possible d’assolir el nostre objectiu tant preuat, la llibertat de la Nació Catalana, l’èxit cada dia el tenim més proper, sabem qui és l’enemic i hem desenmascarat els col·laboracionistes.

Lluitem amb la fortalesa que ho feia Roger de Llúria i l’endèmic botxí afeblit haurà de sortir de la nostra Terra. La nostra futuritat triomfarà, per l’únic que sap fer Castella a Catalunya, que és robar.

Desvetllem-nos catalans, fem front comú, per la plenitud de la nostra llibertat. Ho tenim a tocar, s’albira com la monumental escultura a Roger de Llúria de la Rambla Nova de Tarragona. Heu vist com ens mira amb aquell orgull de ser català i ens assenyala la mar Mediterrània on els catalans senyorejàvem i que cap peix podia treure el llom de l’aigua si no hi portava les quatre barres pintades?

I ara no tenim ni drassanes per fer vaixells i les que hi ha són un museu, tot sigui dit de pas, les més grans i imponents d’Europa, del segle XIII.

Els homes de caràcter com el gran almirall que fou Roger de Llúria són els que van fer gran Catalunya, la van expandir per la Mediterrània. Recuperem el caràcter autèntic d’aquells homes heroics i alliberadors, potents i orgullosos de ser catalans, dignes dels nostres avantpassats gloriosos.

Volem ser lliures en la nostra pròpia terra? Doncs mostrem-nos com ho fera l’almirall, si volem ser respectats i admirats pels nostres veïns. Solament sent independents podrem expansionar la nostra personalitat catalana.

Ho tenim tot de cara per tenir el nostre propi estat, sols ens cal allargar la mà i agafar les regnes, per poder conduir el país, amb homes i dones que portin i sentin Catalunya al cap i al cor.

Mentre ens manin cacics de fora i botiflers de dins, la misèria està assegurada, s’anirà estenent a totes les capes de la societat fins l’extinció final, això sí, a poc a poc perquè ens hi anem acostumant. Ho permetrem? NO! Perquè l’estàtua psicoestètica i encoratjadora de l’almirall Roger de Llúria, ens reülla per dirigir novament les naus de l’independentisme cap a la VICTÒRIA definitiva, la llibertat de Catalunya.

Hi tenim tot el dret natural d’existir. La Nació Catalana és un dret Universal que tenen totes les nacions del món i els drets de les nacions no caduquen.

Compatriotes cal parlar clar per desfer la mentida en que es sustenta la colonització castellana a Catalunya.

Tenim el deure inapel·lable dins la nació catalana d’existir com a catalans dins la nació catalana i desempallegar-nos dels que la podreixen i l’estan destruint portant-nos a una ruïna econòmica i cultural. Volem una Catalunya en plenitud com a l’època de Roger de Llúria.

Hem de ser conscients de que existeixen uns valors intrínsecs de filosofia i lleis; cultura i llengua, emanats consusbstancialment i lligats al procedir natural de la pròpia nació.

La vida de tota Nació és SAGRADA, ja en tenim prou de colonització i tergiversació històrica,que acabarà empobrint-nos i embogint-nos si no tenim el nostre ESTAT PROPI.

Els catalans estimem Catalunya i tota persona que viu en una nació i no se l’estima o renega d’ella és un incivilitzat. Les nacions com les persones tenen ànima i l’ànima catalana és més viva i actual que mai. Sols ens calen uns dirigents ben fornits psicoestèticament. El poble ja hi és, 3 milions (3.000.000) de catalans disposats i a punt per ser els amos de casa nostra.

VISCA CATALUNYA LLIURE DE COLONITZADORS I BOTIFLERS !!!VISCA L’ESTAT CATALÀ INDEPENDENT !!!

David Vidal i Mateu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada