Qualsevol persona ha de poder relacionar-se lliurement amb els seus veïns. A propòsit de tal necessitat, cada poble pren caràcter en l’existència d’una la llengua i d’una cultura compartides. Així doncs, tot nouvingut té el deure d’interioritzar les fórmules socials del lloc on arriba; no fer-ho, equival a una vulneració bàsica de la llibertat de relació dels autòctons.

Si bé això és sempre cert, ho és especialment, cal afegir, en aquells casos on la persona migrant no marxa de casa seva per obligació directa. En els termes exposats, tot immigrant, independentment del origen, el qual no entra en un procés d’assimilació, no fa sinó imposar la seva forma de vida. Com a tal, aquestes persones són colonitzadors.